La Bullipèdia

De la mateixa manera que hi ha el verí del tea­tre, hi ha el verí de la cuina: la passió pels meca­nis­mes i camins del gust, del pala­dar, el plaer que tra­vessa cer­vell i tast. El mes­tre de mes­tres Fer­ran Adrià s'exposa tot un any al Palau Robert de Bar­ce­lona, i mos­tra les ban­de­res de la revo­lució d'El Bulli. Els visi­tants revi­uen del des­con­sol. S'asse­uen al simu­la­dor de com­par­tir taula i menú, repas­sen la trans­for­mació que va del sabor del Medi­ter­rani a la radi­ca­li­tat de la mines­tra de ver­du­res en tex­tu­res. D'aquest plat emblemàtic de l'any 1994, neix la volun­tat que a El Bulli més que crear recep­tes es bus­quin tècni­ques i con­cep­tes per fer viure una experiència al comen­sal. I la filo­so­fia con­so­lida un estil, i una escola que li ha permès tocar el cel amb la punta dels dits. I la cre­a­ti­vi­tat impa­ra­ble és joc cons­tant, des­cons­tru­eix, esca­ri­fica, fa escu­mes, aires, i fa pele­gri­nar algues i llengües, res és el que sem­bla. I sagrat i secret, ara és pla i trans­pa­rent. De sem­pre El Bulli ha posat les seves eines a dis­po­sició del públic. I si ara obrim les cui­nes domèsti­ques tro­ba­rem sifons per fer escu­mes, bibe­rons per escam­par sal­ses, i fins i tot kits per fer esfe­res. L'afició té un altre pràcti­cum, una altra teca. Una bibli­o­teca de fet, una Bullipèdia, una Wiki­pe­dia pro­fes­si­o­nal d'alta cuina. El des­con­sol té espe­rança. A més de l'herència que ostenta el Tickets i 41º de l'Albert Adrià, i de l'espe­rit bulli­nesc que tro­bem en la feina dels cui­ners que hi han fet estada, El Bulli Foun­da­tion ja té fona­ments. Els físics, l'espai de l'arqui­tecte Ruiz-Geli, a cala Mon­joi, s'hau­ran d'espe­rar una mica més per desig de Hollywood. Però el neguit de risc, lli­ber­tat i cre­a­ti­vi­tat segueix aga­fant cos. El mateix direc­tor Juli Soler, quan reco­llia al desem­bre la meda­lla d'honor del turisme de Cata­lu­nya, es deia si no esta­ven bojos de tan­car ara un res­tau­rant amb tants milers de gent en llista d'espera. La revo­lució ja les té aques­tes coses, encara que Fer­ran Adrià digui que ja l'han feta. La seva cuina, i de retruc la cuina cata­lana, ja té dimensió pla­netària per bé que encara neces­si­tem un con­cepte. I és que sense con­cepte no fun­ci­ona res. Que ho pre­gun­tin sinó als romans o als egip­cis, inven­tors de les mini­fal­di­lles, encara que el con­cepte se'l va men­jar la britànica Mary Quant.