Coses del trànsit

Fa uns dies, men­tre cir­cu­lava pel car­ril inte­rior del gira­tori del rellotge de la Devesa, a Girona, vaig estar a punt d'escla­far un jove moto­rista que m'estava avançant per l'esquerra. La irrupció d'una cami­o­neta per un dels acces­sos va fer que jo, ins­tin­ti­va­ment, m'acostés al cen­tre, i no vaig topar amb l'ago­sa­rat infrac­tor de mira­cle. Una altra vegada, just quan aca­bava de tra­ves­sar el pont de Pedret, allí on la calçada es bifurca per poder triar el car­ril del gira­tori d'entrada a Girona, vaig optar, com solc fer habi­tu­al­ment, pel de l'esquerra, moment en què em va sor­pren­dre un ines­pe­rat cop de puny ven­tat a la car­ros­se­ria. Resulta que un moto­rista, que havia estat avançant pel pont per l'altre cos­tat de la línia contínua, és a dir, cir­cu­lant en direcció contrària, em va fer veure, d'aque­lla brusca manera, que jo aca­bava d'envair el “seu” car­ril. També, anant a peu per la vora­via, més d'un cop m'he hagut d'apar­tar per cedir el pas al moto­rista de torn que hi cir­cu­lava. Vull dir amb tot això que hi ha un gran nom­bre de moto­ris­tes que deuen pen­sar que aitals infrac­ci­ons els estan per­me­ses, perquè la freqüència amb què les come­ten, i els surt bé, està, com diuen els cas­tis­sos, a l'ordre del dia.

Uns altres usu­a­ris de les dues rodes, aquests amb vehi­cles sense motor, també fan de les seves amb total i abso­luta impu­ni­tat, i en aquest cas, posant-se ells matei­xos en perill. Cir­cu­len de nit sense cap mena de dis­tin­tiu llu­minós ni reflec­tor, peda­le­gen tan cofois per la vora­via, pas­sen sis­temàtica­ment els semàfors en ver­mell i fan cas omís dels senyals de direcció pro­hi­bida. Em pre­gunto què pas­sa­ria si un dia, arren­cant en verd en una can­to­nada, atro­pellés o se'm tirés a sobre un ciclista sor­git ines­pe­ra­da­ment del cos­tat ina­de­quat. De qui seria, la culpa? Perquè el nom­bre de ciclis­tes que per­pe­tren les mali­fe­tes expo­sa­des és infi­nit, i això fa pen­sar que deuen tenir carta blanca, que pot­ser poden fer el que els doni la gana, que només els con­duc­tors de màqui­nes de més de dues rodes estan obli­gats a res­pec­tar i acom­plir les nor­mes del Codi de Cir­cu­lació.

I els que van a peu? En els pas­sos de via­nants sense semàfor, els usu­a­ris dei­xen pas­sar els cot­xes, i això que tenen pre­ferència. En canvi, en els que hi ha semàfor, pas­sen tran­quil·lament amb ver­mell encara que vegin que s'hi acos­ten vehi­cles. Qui­nes coses!