Trens, de nou

En ple debat sobre el futur del traçat del tren con­ven­ci­o­nal, Girona com­me­mora avui els 150 anys de l'arri­bada del fer­ro­car­ril a la ciu­tat. Ho fa amb una expo­sició a la Casa de Cul­tura i amb la recol·locació de la loco­mo­tora del tren de Sant Feliu de Guíxols que hi havia a la plaça de davant de l'estació abans que s'hi tras­lladés l'estació d'auto­bu­sos. No deixa de ser curiós que l'ani­ver­sari d'un fet tan des­ta­ca­ble coin­ci­deixi gai­rebé en el temps amb la pro­pera arri­bada de l'alta velo­ci­tat a la ciu­tat. El fer­ro­car­ril sem­pre s'ha con­si­de­rat un símbol de moder­ni­tat i, fa 150 anys, en el cas de Girona així va ser. Amb l'alta velo­ci­tat, tots sabem el que la ciu­tat hi pot gua­nyar. A més de la tan desit­jada con­nexió amb la resta d'Europa, segu­ra­ment el que valo­ra­ran més els ciu­ta­dans seran els trens ràpids fins a Bar­ce­lona. En tot cas, quan en teo­ria fal­ten pocs mesos perquè arri­bin els pri­mers trens d'alta velo­ci­tat, hi ha encara mol­tes incògni­tes que no s'han acla­rit i que ja són motiu de pre­o­cu­pació. No par­lem pas del traçat del tren con­ven­ci­o­nal, ni del via­ducte –que diríem el veu­rem encara molts anys– sinó de tot el pro­jecte de la futura estació inter­mo­dal. Ai, que no fem tard una altra vegada.