On s'ha de firmar?

Fa dies que hi volíem anar. Fa dies que hi havíem d'anar però la voràgine diària i els com­pro­mi­sos diver­sos de la quo­ti­di­a­ni­tat jus­ti­fi­ca­ven no tro­bar el moment per haver-hi anat.

L'edi­fici és quasi nou. Hi ha un hall ample i llu­minós, pas­sa­dis­sos asso­le­llats i ven­ti­lats. Un espai exte­rior, al cen­tre de tot ple­gat, amb gespa i algun arbust, dóna llum a totes les habi­ta­ci­ons que s'hi abo­quen.

Ens pas­se­gem per l'hos­pi­tal cer­cant l'habi­tació del malalt i, men­tre ens van indi­cant com arri­bar-hi, no per­dem l'opor­tu­ni­tat de fixar-nos en tot el que anem veient i ana­lit­zar-ho. Ens ado­nem que, superant el fet que el cor se'ns encon­geix per la duresa del que estan vivint les per­so­nes ami­gues i que les llàgri­mes ens fan mal, ens sen­tim satis­fets del que veiem i pen­sem que, si en algun moment se'ns hagues­sin plan­te­jat dub­tes de la neces­si­tat i obli­gació de pagar els nos­tres impos­tos (sem­pre n'has estat con­vençuda de la seva fruc­ti­fi­cat), o de l'ús que l'admi­nis­tració fa de les nos­tres obli­ga­ci­ons fis­cals amb la comu­ni­tat, aque­lla visita ser­vi­ria com a argu­ment per des­mun­tar qual­se­vol reticència.

I, tot i que saps, també, fugint de la ingenuïtat que mai has tin­gut, de la quan­ti­tat de cor­rup­tela que per­so­nat­ges mise­ra­bles d'uns governs i altres, d'unes admi­nis­tra­ci­ons i altres, han fet i, pot­ser faran, dels diners de tots, no et pots estar d'ado­nar-te que el ser­vei que la sani­tat pública està fent és una neces­si­tat impe­ri­osa que cal seguir man­te­nint.

Per tant, ara que, per qüesti­ons per­so­nals i pro­fes­si­o­nals, en aques­tes dues set­ma­nes t'has pas­se­jat per dos hos­pi­tals de referència de la sani­tat pública cata­lana i, en cada un d'ells, amb estils arqui­tectònics molt dife­rents però amb recur­sos logístics i d'infra­es­truc­tu­res mèdiques simi­lars, t'has sen­tit satis­feta de la teva apor­tació al sis­tema públic sani­tari, ara, més que mai, creus, real­ment, en l'aposta. Ara que la crisi ens des­borda a tots per les ore­lles, que molts no poden pagar les quo­tes de les hipo­te­ques, que els mem­bres joves i for­mats de les famílies no tro­ben feina i que els grans la per­den; ara que les cor­rup­ci­ons, les pre­va­ri­ca­ci­ons i els enri­qui­ments per­so­nals de les per­so­nes que han tin­gut el poder i la res­pon­sa­bi­li­tat són una rea­li­tat pública; ara més que mai estàs con­vençuda de la neces­si­tat de con­tri­buir, amb allò que et toca (ni més ni menys), a fer que el nos­tre estat del benes­tar, des de les infra­es­truc­tu­res col·lec­ti­ves d'ús indi­vi­dual, ens segueixi aixo­plu­gant. On s'ha de fir­mar?