El Tísner encoratjador

Els ani­ver­sa­ris de gent relle­vant que ens ha dei­xat han d'espe­ro­nar-nos en hores de prova com les que els cata­lans vivim ara. Enguany com­me­mo­rem, entre altres, el cen­te­nari d'Avel·lí Artís-Gener Tísner, escrip­tor i artista en els més diver­sos ofi­cis. Per damunt de tot, un home que afron­tava amb opti­misme adver­si­tats i mal­temp­sa­des.

Els joves que tre­ballàvem al seu cos­tat en el diari Tele/eXpres albiràrem llums en el fons del túnel dels anys setanta gràcies als mètodes que ell emprava per enco­rat­jar-nos a recu­pe­rar la fe en la pàtria i la democràcia del­ma­des per la guerra. Ens expli­cava com era la Cata­lu­nya que havia dei­xat el 1939. Ens deia que podíem refer-la. Tal com explica en el seu lli­bre Al cap de 26 anys, ens donava “un bon patac a l'esquena, i fèiem petar la xer­rada –i la conya– d'una a dues de la mati­nada (pels volts de les tres els dies que el Barça jugava a fora!)”.

Sovint el visi­ta­ven a la redacció peri­o­dis­tes que venien de l'exili. Un d'ells fou Lluís Aymamí i Bau­dina, autor de l'obra El 6 d'octu­bre tal com jo l'he vist, el millor gran repor­tatge d'aque­lla efímera inde­pendència del 1934 com 556 Bri­gada Mixta d'Avel·lí Artís-Gener és la millor crònica d'uns epi­so­dis del front el 1936. Són lli­bres que podria ree­di­tar ara Quim Torra. Tinc un exem­plar de l'obra d'Aymamí que el meu avi con­servà després de la guerra, ama­gat en un calaix per por dels escor­colls. L'autor em dedicà aquell vell exem­plar amb unes fra­ses d'espe­rança en l'ave­nir sug­ge­ri­des pel Tísner vita­lista que obria camins a tot­hom.

Tísner em pre­sentà Fran­cesc Vall­verdú. Duia sota el braç l'ori­gi­nal del meu lli­bre sobre el barri de les Corts que Edi­ci­ons 62 publicà el 1976. Tan aviat com apa­regué el lli­bre, Tísner em pro­posà que ingressés en el PEN Club, del qual sóc soci encara. Li vaig agrair que em donés aque­lles empen­tes. Con­testà que ho feia espe­rançat en l'espe­rit de resistència vigo­rosa d'un país on els avis havien con­ser­vat lli­bres que els autors per­se­guits podien dedi­car als néts en tor­nar de l'exili.