El rescat

Aquests són temps de parau­les estig­ma­tit­za­des, i res­cat n'és una. Els jocs mala­bars dels minis­tres i del mateix Rajoy, dient-ne línia de crèdit, préstec en con­di­ci­ons favo­ra­bles o pla d'ajut l'han fet una paraula gai­rebé impro­nun­ci­a­ble, si ens refe­rim a la situ­ació bancària espa­nyola. Aquest exer­cici tindrà una excepció aquest cap de set­mana al cas­tell de Vila-seca (Tar­ra­gonès), i l'any vinent a Bagà (Ber­guedà), en la reme­mo­ració de la lle­genda del Res­cat de les Cent Don­ze­lles, també cone­gut pel res­cat de Sant Esteve. Una història medi­e­val que ens remet al 1147, al reg­nat de Ramon Beren­guer, príncep d'Aragó i comte de Bar­ce­lona, en el moment en què es com­pro­met amb el rei de Cas­te­lla Alfons VII a llui­tar con­tra els sarraïns. L'objec­tiu era con­que­rir Alme­ria. Però vet aquí que en aquesta bugada vam per­dre dos llençols: l'almi­rall de la flota cata­lana Gal­ce­ran de Pinós, Molt Hono­ra­ble Senyor de Bagà, i el seu vas­sall Sant­cerní, que van caure empre­so­nats.

Després de cinc anys de cap­ti­veri, no cal dir que sense ni bere­nar, i vist que no es volien sumar a la causa sarraïna, els reis de Gra­nada i Alme­ria en van dema­nar un res­cat per alli­be­rar-los. I no us pen­seu poc res­cat. Més que els famo­sos 100.000 mili­ons d'euros. De fet també dema­na­ven “cent mil dobles d'or de llei, cent peces de fi bro­cat, cent vaques de bon bra­guer, cent cavalls d'estampa ardida i cent don­ze­lles, la flor de la vos­tra baro­nia”. El que sem­blava una tasca impos­si­ble, com ho és ara, dema­nar més sacri­fi­cis a la població, va anar com una seda. Les noies es van aca­bar ofe­rint a l'empresa, a més de la lle­ial­tat al senyor de Bagà, supo­sem que bus­cant can­viar d'expec­ta­ti­ves. És això que en diem rein­ven­tar-se, la gran opor­tu­ni­tat d'aquesta crisi que ja fa cinc anys que ens empre­sona. I just quan el seguici feia camí cap al port de Salou per embar­car-se, la inter­cessió de sant Esteve i de sant Genís va aca­bar per­me­tent l'alli­be­ra­ment dels dos pre­so­ners. Lliu­res de cade­nes i men­tre la guàrdia mora dor­mia, van aparèixer mira­cu­lo­sa­ment a la platja de la Pineda, al camí del Racó a la Pineda. Dar­rere de Port Aven­tura. Allà de petit ja hi anava a veure el piló que es va aixe­car en record de la fita, que encara reproduïm. Pot­ser enmig de fal­cons, tem­plers, sarraïns, i arte­sans, tocats per la lle­genda sabrem que les històries de res­cats vénen de lluny.