Dues rodes perilloses

A la ciu­tat de Girona, les motos no poden apar­car a la vora­via. Es tracta d'una nor­ma­tiva ja exis­tent, però que s'hagut de refres­car perquè alguns moto­ris­tes en feien cas omís i dei­xa­ven la seva màquina en un espai reser­vat als via­nants i les per­so­nes que han de moure's amb cadira de rodes. Encara no s'ha refres­cat, però, la nor­ma­tiva, tan­ma­teix inclosa en el codi de cir­cu­lació, que obliga els ciclis­tes a cap­te­nir-se com qual­se­vol altre con­duc­tor d'un vehi­cle. Són massa nom­bro­sos els ciclis­tes que se sal­ten els semàfors en ver­mell i els senyals d'estop, que cir­cu­len en direcció pro­hi­bida o per les vora­vies i que, de nit, van sense cap mena de llum o d'ele­ments reflec­tors que per­me­tin dis­tin­gir-los a distància. I tinc prou experiència per­so­nal per fer-ne referència docu­men­tada. Dues vega­des ha estat a punt de caure, cami­nant per la vora­via, per culpa d'uns incívics ciclis­tes. Una, en arri­bar a una can­to­nada i ser enves­tit per un d'ells, que, com hi ha món, a sobre pre­te­nia tenir raó. L'altra, en sor­tir d'un por­tal i ser gai­rebé afai­tat per un altre que, a més, aca­bava de tra­ves­sar a tota velo­ci­tat un pas de via­nants per enfi­lar-se a la vora­via a la qual jo aca­bava d'acce­dir. Això, ja dic, com a via­nant. Perquè, com a con­duc­tor d'automòbil, Déu n'hi do dels ensurts que no paren de pro­por­ci­o­nar-me aquests sub­jec­tes: tro­bar-me, tenint jo llum verd, amb dos o tres ciclis­tes que s'han bur­lat del ver­mell; tro­bar-me, en una cruïlla, amb ciclis­tes que apa­rei­xen a tota pas­ti­lla cir­cu­lant en direcció pro­hi­bida –aquesta avi­nen­tesa és molt freqüent als car­rils de ser­vei del car­rer Pedret i avin­guda Sant Joan Bosco, de direcció obli­gatòria cap a Girona, i que la majo­ria uti­litza per diri­gir-se cap al Pont Major perquè, i això no és culpa d'ells, encara que no els dis­culpi, l'Ajun­ta­ment mai no ha pen­sat a fer un car­ril bici que uneixi aquest barri gironí extrem amb el de Pedret–. I, compte, no gosis retreure'ls la infracció, perquè estan con­vençuts que per­pe­trar-la és, per ells, un dret ina­li­e­na­ble, inhe­rent a la seva con­dició de ciclis­tes. He par­lat amb diver­ses per­so­nes que pen­sen el mateix que jo, perquè també han hagut de supor­tar-los alguna facècia. Un amic, amb un fami­liar a la Poli­cia Muni­ci­pal de Girona, em diu que els ciclis­tes han d'obeir, com qual­se­vol altre con­duc­tor, els senyals de trànsit. Molt bé, i a ells, qui els ho diu?