La Devesa, encara

A la Devesa de Girona s'hi està tre­ba­llant per com­pac­tar el pis d'aquell gran espai sense arbres que hi ha entre els edi­fi­cis del Palau Firal i l'Audi­tori-Palau de Con­gres­sos i les pis­tes encara fla­mants de ten­nis de la zona espor­tiva. Es tracta de la posada al punt d'una pista d'escal­fa­ment que s'uti­lit­zarà durant la cele­bració del pro­per Cam­pi­o­nat de Cata­lu­nya de Cavalls de Pura Raça Espa­nyola. Les bri­ga­des que tenen cura d'aquesta feina han envol­tat de tan­ques l'àrea en qüestió, però no s'han limi­tat a rode­jar l'estricte perímetre de la superfície que pre­pa­ren, sinó que han bar­rat l'accés al parc des del mateix car­rer dit pas­seig de la Devesa. És a dir, que com ocorre gai­rebé sem­pre que s'hi fa alguna cosa, l'accés dels ciu­ta­dans a la magna arbreda, el dret dels quals a fruir-la no sem­bla que importi gaire als poders fàctics, només és pos­si­ble des d'alguns punts deter­mi­nats, exigència que no s'adiu en abso­lut amb el seu caràcter d'espai públic.

L'any 1980, és a dir, tres dècades i escaig enrere, Narcís-Jordi Aragó va publi­car La Devesa, paradís per­dut, lli­bre que vaig tenir l'honor d'il·lus­trar amb algu­nes foto­gra­fies, en què ja es denun­ci­ava l'abandó, el mal ús i altres sevícies de què era víctima el nos­tre esti­mat bosc de plàtans. L'amic Aragó asse­nya­lava que el seu reco­bra­ment supo­sa­ria “alli­be­rar-la de ser­vi­tuds i hipo­te­ques i retor­nar-li la seva ori­ginària con­dició popu­lar”. Cla­mava en el desert, en Narcís-Jordi? Evi­dent­ment, tot indica que sí!

Fa uns dies, vaig poder salu­dar algú que, en home­natge al Superin­ten­dent dels Bos­cos d'un antic conte ale­many, jo ano­meno Superin­ten­dent de la Devesa, i em va dir que s'havien recu­pe­rat els canals de reg, que feia tres anys que esta­ven inac­tius. Pobres plàtans, tres anys sense rebre ni una gota d'aigua, lle­vat de la de la pluja, even­tual i escassa. Aquest senyor té cura del parc, encara que la seva tasca sigui més d'obser­va­dor que de direc­tor, i temo que res no pot fer davant les facècies, diguem-ne ofi­ci­als, que s'hi per­pe­tren. Per cert, i ja que m'hi he refe­rit, els canals de reg estan molt bé, però hi trobo a fal­tar pas­se­res. Hi ha per­so­nes grans o amb pro­ble­mes de mobi­li­tat per a qui deu ser difícil cre­uar-los, i penso que un sim­ple tauló de fusta els faci­li­ta­ria la mani­o­bra. És clar que, amb tan­tes bar­re­res metàl·liques, de què ser­vi­rien els tau­lons?