Opinió

La Columna

El Verdaguer més combatiu

Cal, més que mai, relle­gir clàssics que enco­rat­gin, que alliçonin a no defa­llir, que ens enfor­tei­xin davant els rep­tes de la injustícia arro­gant i del cinisme dels poders cons­tituïts. Eumo Edi­to­rial ens en posa ara un a l'abast: el Jacint Ver­da­guer del cicle periodístic “En defensa pròpia”.

A més de con­for­tar-nos enfront de les mal­temp­sa­des, la lec­tura d'aquests tex­tos de mossèn Cinto atreu per la vigo­ria d'estil. Són una mos­tra excel·lent del peri­o­disme de com­bat. En aquesta edició, a cura de Lluïsa Plans, hi ha un apro­fun­dit estudi pre­li­mi­nar. Inclou totes les peces. Des­taca l'exa­men apli­cat a l'arti­cle “Pecat ori­gi­nal”, inèdit fins al 1991, quan fou exhu­mat per Ricard Tor­rents, i incor­po­rat a aplecs poste­ri­ors, com el de Narcís Garo­lera, el 2002, i en el que pre­senta Plans.

Ver­da­guer publicà aquesta sèrie d'escrits, entre 1895 i 1897, per defen­sar-se d'acu­sa­ci­ons extre­mes que el con­dem­na­ven a un sever aïlla­ment. Es dóna la cir­cumstància que el dar­rer arti­cle del cicle ver­da­guerià sortí qua­tre dies abans que Émile Zola iniciés a França la cam­pa­nya de premsa en defensa d'un inno­cent, el capità Drey­fus. Dotze anys després, Joan Mara­gall escri­via una altra obra mes­tra del peri­o­disme de defensa, La ciu­tat del perdó. Volia impe­dir l'exe­cució de Fer­rer i Guàrdia. Ver­da­guer fou, doncs, cap­da­van­ter de l'esclat, en l'alba del segle XX, de les grans inter­ven­ci­ons periodísti­ques a favor de la justícia en cau­ses que afec­ta­ven la vida i la dig­ni­tat de les per­so­nes.

El com­bat indi­vi­dual del Ver­da­guer asset­jat pro­jecta alhora una vin­di­cació col·lec­tiva implícita con­tra els pode­ro­sos. No és pot des­triar el Ver­da­guer peri­o­dista del poeta èpic, el de les epo­pe­ies d'ambició patriòtica a la manera del Walt Whit­man de l'embran­zida anglo­a­me­ri­cana.

Defensa pròpia directa en els arti­cles, i defensa naci­o­nal tàcita en els cants colos­sals –com el IV, “Lo Piri­neu”– del poema Canigó. El Ver­da­guer ínte­gre –“poeta abso­lut”, deia Sagarra– és un model de coratge en la Cata­lu­nya que vol eman­ci­par-se.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.