Consternats

Avui aquesta columna havia de par­lar del fet que, quan un diari difon una notícia que afecta l'hono­ra­bi­li­tat del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, calen res­pos­tes con­tun­dents. Res­pos­tes que hau­rien de con­cre­tar-se en forma de que­re­lla cri­mi­nal imme­di­ata per part de l'afec­tat si el que s'explica en aquest diari (El Mundo) és men­tida i, en el cas que hi hagi alguna par­cel·la (per petita que sigui) de veri­tat en la pre­tesa notícia que s'està difo­nent, res­posta ful­mi­nant de dimissió també del pre­si­dent.

Però no. Avui la columna par­larà d'una altra cosa. De la cons­ter­nació amb què hem rebut la notícia de la mort d'en Jordi Comas a causa d'un atra­ca­ment al seu domi­cili. Sem­bla que, aquest diu­menge, uns lla­dres varen entrar a casa del pre­si­dent de la FOEG de Girona i, o bé de resul­tes de l'ensurt (el varen lli­gar i emmor­das­sar) o per asfíxia, va morir. Si va ser la por o l'ofe­ga­ment, és el menys impor­tant. El que és hor­rorós és que aquest home de bé, empre­ne­dor i emblema del que ha estat i és l'hos­ta­le­ria a la Costa Brava, ha mort per un atra­ca­ment. Ha vist tren­cada la seva pla­ci­desa vital després de tota una vida tre­ba­llant i estant al peu del canó per un fet vio­lent, gratuït i menys­pre­a­ble.

Ja ho sabem que la bonança per­so­nal és sem­pre molt fràgil. Tots tenim molt clar que qual­se­vol mala notícia sobre la nos­tra salut o la de les per­so­nes que esti­mem o sobre la seva manca de feli­ci­tat ens pot deses­ta­bi­lit­zar de manera ines­pe­rada. Ho sabem, però ens costa més ento­mar com, en tan sols un ins­tant, uns des­a­pren­sius, uns delinqüents i uns assas­sins poden des­tros­sar-nos la vida d'una manera injusta i gratuïta.

Jordi Comas era un dels hote­lers més carismàtics i repre­sen­ta­tius de la província de Girona. Un home amb un pres­tigi pro­fes­si­o­nal inqüesti­o­na­ble i una vàlua per­so­nal de dimen­si­ons ina­bas­ta­bles. Dina­mit­za­dor de tot allò en què par­ti­ci­pava, dei­xava sem­pre una empremta posi­tiva allà on anava i a qui el conei­xia.

Abans d'aquest estiu, em va fer un encàrrec vin­cu­lat amb el seu grup hote­ler i vaig tenir l'opor­tu­ni­tat i el plaer de tre­ba­llar per ell. En cada una de les tro­ba­des labo­rals i per­so­nals que varen deri­var d'aquest encàrrec vaig cons­ta­tar que en Jordi era, abans que res, i sobre­tot, un senyor. Edu­cat, agraït, ama­ble, lúcid, con­ci­li­a­dor, res­pectuós i visi­o­nari del que calia fer per man­te­nir i millo­rar el nos­tre turisme.

Ara només queda dir-li que, des d'aquest diu­menge a la nit, i durant molt i molt de temps, la Costa Brava està i estarà de dol.