L'endemà del dissabte

Fa 40 i escaig anys que –per aques­tes dates– sento la queixa esta­ci­o­nal “Nadal s'ha tor­nat més con­su­mista que mai” (o parau­les sem­blants) en boca de gai­rebé tot­hom. La gent ho deia cada any a Lon­dres i quan vaig venir a viure aquí vaig des­co­brir que la gent també ho diu cada any a Bar­ce­lona. I ara que la crisi ha asse­gu­rat que els comerços cata­lans roman­dran oberts al llarg de la tem­po­rada nada­lenca sen­cera, és de supo­sar que es tor­narà a sen­tir, pot­ser amb més freqüència i tot. .

Ara bé, segons qui­nes per­so­nes –al món anglòfon, si més no– han deci­dit cele­brar els dies ante­ri­ors a Nadal d'una manera gens comer­cial i més aviat excèntrica. Per exem­ple, al Regne Unit, a prin­ci­pis d'aquest mes, alguns estu­di­ants van començar a ves­sar litres de llet per damunt dels pro­pis caps en llocs públics i pen­jar-ne fotos i vídeos a la xarxa: una pràctica ano­me­nada 'milking', que ara mateix s'està este­nent –Déu sabrà per què– arreu del país.

Encara més estra­nya és la tendència crei­xent dels com­pra­dors de roba de marca als Estats Units a dei­xar les seves depo­si­ci­ons a les boti­gues que freqüenten jus­ta­ment durant aquesta època. Segons el web The Raw Story, els depen­dents ja s'estan can­sant de tro­bar excre­ments humans als empro­va­dors. Un cos­tum esca­tològic que té certs trets en comú amb l'última pro­vo­cació del pre­sen­ta­dor de tele­visió ultra­dretà Glenn Beck, també als Estats Units, que fa ben poc, al seu xou, va sub­mer­gir una efígie de Barack Obama en el que Beck va afir­mar que era un pot ple de “pipí”. Men­tre ho feia, va decla­rar que es trac­tava d'un acte “artístic”, en una referència clara a una expo­sició actual a Nova York de l'obra d'Andres Ser­rano, cone­gut per haver foto­gra­fiat, ja fa anys, diver­ses imat­ges icòniques sub­mer­gi­des en líquids diver­sos, com ara la llet o –en el cas d'un cru­ci­fix– l'orina. Arran d'aquesta última foto, Ser­rano (un cristià confés) ha dit que volia remar­car la huma­ni­tat de Jesu­crist. Que ho hagi acon­se­guit o no con­ti­nua sent matèria de con­trovèrsia, però sí que és impos­si­ble de dub­tar de la huma­ni­tat dels 'milkers' britànics i menys de la dels caga­ners als empro­va­dors nord-ame­ri­cans i encara menys de la del senyor Beck. Tal com va sen­ten­ciar Stan­ley Kubrick amb una frase que s'ha fet famosa: “L'home no és sinó la baula per­duda entre el simi pri­mi­tiu i l'ésser civi­lit­zat”.