Opinió

Poder, sí que es pot

Quan una de les parts discuteix la legitimitat de la llei, cap de les dues en té prou

La col·lisió que es viu a Cata­lu­nya entre el que diuen les lleis i el que sem­bla voler la majo­ria que es mou (la silent, com que calla, no sabem què en pensa) sols es pot resol­dre per dues vies, si ens cre­iem el pacte Mas-Jun­que­ras i el dis­curs d'inves­ti­dura del pre­si­dent: gua­nya la llei i el govern cen­tral suspèn l'auto­no­mia cata­lana, ex art. 155 de la Cons­ti­tució; o gua­nya l'acció política i, amb l'encaix que es vul­gui, es pro­du­eix a Cata­lu­nya una con­sulta sobre la incar­di­nació que ha de tenir en el futur a Espa­nya i, pot­ser de retruc, a Europa. En la via de l'acció política la victòria sols és pos­si­ble amb una sos­tin­guda i incon­tes­ta­ble mani­fes­tació social del feno­men, la coor­di­nació pre i postre­ferèndum dels par­tits polítics (com a mínim d'una majo­ria molt sig­ni­fi­cada) i el tan­ca­ment de files (físiques i psi­cològiques) entorn el pre­si­dent, si des del punt de vista per­so­nal li vénen mal dades, és a dir, si deci­dis­sin empre­so­nar-lo, com ja ins­ten a fer alguns diri­gents (cata­lans i des­ta­cats) del PP, o si l'asset­ja­ment esde­vingués insos­te­ni­ble.

He dit que el movi­ment inde­pen­den­tista sola­ment exis­tirà men­tre exis­teixi (no és una errada, és una veri­tat amb forma tau­tològica), i s'ha d'afe­gir que en la banda contrària, i amb la munició que aporta “la lega­li­tat vigent”, els que vul­guin poder també podran. I quan la vice­pre­si­denta Sáenz diu que tenen ins­tru­ments per atu­rar la secessió, és que els tenen; i quan el por­ta­veu Homs diu que no poden sus­pen­dre l'auto­no­mia cata­lana, s'equi­voca. I tant que poden! De fet, quan Homs diu que “no poden” vol dir que “no deuen”; i quan Sáenz diu “podem” vol dir “volem”. La qüestió no és ja, a aques­tes altu­res, quina part en discòrdia té al seu favor la llei, ans quin dels dos volun­ta­ris­mes anirà més lluny. Quan una de les parts dis­cu­teix la legi­ti­mi­tat de la llei, cap de les dues en té prou; per això no li val al govern català eixit de les urnes que se li parli de la Cons­ti­tució; per això no li val al govern de Rajoy l'abast de la lega­li­tat que pugui deri­var-se de l'Esta­tut en favor de la for­mu­lació d'una con­sulta cata­lana sobre la inde­pendència. Cap de les dues lega­li­tats li val a l'altra part.

Si anem a la història, que sol ser l'argu­ment que uns i altres uti­lit­zen per jus­ti­fi­car la seva posició, tot rau en la natu­ra­lesa que cada part dóna a l'auto­go­vern català; per al cons­ti­tu­ci­o­na­lisme espa­nyol, no hi ha res­ta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat sense Cons­ti­tució, li deuen a ella la seva legi­ti­mi­tat. En la banda del sobi­ra­nisme, el més edu­cat agra­eix el res­ta­bli­ment i el bar­roer llença les matei­xes pedres sobre la seva teu­lada com li passa a l'uni­o­nisme amb alguns del seus infla­mats defen­sors. Però en tots dos la Gene­ra­li­tat és pre­e­xis­tent, com la pròpia història ins­ti­tu­ci­o­nal i social de Cata­lu­nya, i per tant, l'evo­lució en les aspi­ra­ci­ons de la gent que la forma no poden tenir límit en la Cons­ti­tució. Per això el pacte Mas-Jun­que­ras s'adjec­tiva “per a la lli­ber­tat”, i dei­xem per a un altre dia recor­dar que en la versió de les CUP (i sem­bla que d'alguns mem­bres d'ICV) la lli­ber­tat de Cata­lu­nya seria al mateix temps una dic­ta­dura comu­nista dels seus habi­tants...

El diàleg, doncs, és impos­si­ble, perquè no es vol. La reforma cons­ti­tu­ci­o­nal que alguns han pro­po­sat des de fora de Cata­lu­nya i també aquí és també un pro­blema de volun­tats: ni fora una majo­ria està dis­po­sada a fer la que con­vin­dria a Cata­lu­nya, ni a Cata­lu­nya hi ha més que una mínima part de la gent dis­po­sada a defen­sar-la. Per tant, el resul­tat matemàtic, i, el que és més impor­tant, l'única solució anímica per a tot això implica la inde­pendència; però no com a fórmula per clo­nar a Cata­lu­nya l'Estat que es deixi, ans com a banc de pro­ves, a un lloc geo­política­ment tan impor­tant per a Europa com és Cata­lu­nya, per a l'esvaïment de les sobi­ra­nies cadu­ques que tra­ven el pro­jecte comú. Si es té la volun­tat per fer-ho, es pot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.