Llast del passat, por del futur

Quan estem tris­tos ens fa l'efecte que el sol bri­lla menys. Ens costa més con­cen­trar-nos, les deci­si­ons no acos­tu­men a ser tan encer­ta­des i els nos­tres records són més pes­si­mis­tes. Quan estem ale­gres, en canvi, la per­cepció de la rea­li­tat és just la contrària. Nor­mal­ment les emo­ci­ons són tran­sitòries, però exer­cei­xen una influència per­sis­tent en tots els pro­ces­sos cog­ni­tius, per la qual cosa les seves con­seqüències afec­ten tots els àmbits de la nos­tra vida. Just al tom­bant d'any l'Euro­pean Neu­ropsy­cop­har­ma­co­logy, una revista científica espe­ci­a­lit­zada, va publi­car un interes­sant arti­cle sobre la gènesi i la gestió neu­ral de les emo­ci­ons que inclou dades que m'han fet medi­tar sobre el llast del pas­sat i la por del futur que sovint impreg­nen la nos­tra soci­e­tat, i que poden com­pro­me­tre greu­ment el pre­sent.

Les emo­ci­ons es gene­ren i es ges­ti­o­nen en diver­ses estruc­tu­res del cer­vell, com l'amígdala, l'hipo­camp i l'escorça pre­fron­tal, entre altres, asso­ci­a­des al pro­ces­sa­ment de les situ­a­ci­ons d'amenaça, a la memòria auto­bi­ogràfica i a la inferència de l'estat men­tal dels altres, res­pec­ti­va­ment. Aques­tes matei­xes estruc­tu­res també for­men part de l'ano­me­nat cer­vell social, de manera que les emo­ci­ons ens per­me­ten per­ce­bre l'ambi­ent social i incor­po­rar-lo als nos­tres rao­na­ments, un pont entre la indi­vi­du­a­li­tat i la col·lec­ti­vi­tat que repre­senta un clar avan­tatge en una espècie raci­o­nal de vida social com la nos­tra. Com els psicòlegs soci­als han emfa­tit­zat durant molt de temps, les emo­ci­ons i els pro­ces­sos cog­ni­tius vénen regu­lats soci­al­ment.

Mal­grat que no siguem l'única espècie social, el nos­tre cer­vell té algu­nes carac­terísti­ques úniques: ens per­met por­tar la nos­tra experiència cons­ci­ent en llocs i moments dife­rents a l'aquí i l'ara; podem veure les coses des del punt de vista dels altres; asso­ciem la imatge que ens fem dels altres a for­tes emo­ci­ons morals, i podem uti­lit­zar aques­tes habi­li­tats en funció del con­text i en com­bi­nació amb la memòria que tenim del com­por­ta­ment propi i d'altres indi­vi­dus en llargs inter­vals de temps. Mal­grat l'indis­cu­ti­ble avan­tatge per­so­nal i social de les emo­ci­ons en coor­di­nació amb el rao­na­ment raci­o­nal, a vega­des també anul·len la raci­o­na­li­tat, per exem­ple quan hom s'adhe­reix a idees o cre­en­ces que no tenen cap base real o raci­o­nal. A més, a través de la mani­pu­lació de les emo­ci­ons és rela­ti­va­ment sen­zill alte­rar la per­cepció que hom té de la rea­li­tat.

Una de les mane­res més fàcils de mani­pu­lar les emo­ci­ons per se i de difi­cul­tar la seva coor­di­nació amb els pro­ces­sos men­tals raci­o­nals és a través de la por, una tàctica maquiavèl·lica que la huma­ni­tat ha prac­ti­cat com a mínim des que tenim constància històrica –de la por en vaig par­lar al meu dar­rer arti­cle, publi­cat el 4/12/12–. Doncs bé, la por, real o ima­ginària, en ser una emoció primària direc­ta­ment vin­cu­lada a la super­vivència, en com­bi­nació amb la memòria que tenim de les nos­tres emo­ci­ons pas­sa­des, és capaç de tra­var o difi­cul­tar el fun­ci­o­na­ment de les carac­terísti­ques pròpies del nos­tre cer­vell social, la qual cosa per­ju­dica la con­vivència. I si es manté en el temps acaba induint tris­tesa, una emoció que al seu torn altera el sen­tit de les deci­si­ons que pre­nem, indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves. Cal que ho tin­guem en compte si no volem que el llast del pas­sat i la por del futur escap­cin aquest pre­sent tan il·lusi­o­na­dor que estem cons­truint.