Opinió

Maniobres brutes

Cal un compromís dels partits per depurar responsabilitats abans que el fangar acabi per ofegar les institucions i les llibertats

La cor­rupció i les pràcti­ques mafi­o­ses (dos­si­ers, espi­o­natge, xan­tatge) sem­blen haver arre­lat pro­fun­da­ment en la vida política espa­nyola i cata­lana. Això no vol dir que tots els polítics siguin iguals. De fet, la gran majo­ria són per­so­nes hon­ra­des que dedi­quen esforços i tre­ball al ser­vei dels ciu­ta­dans i que, per tant, merei­xen tot el nos­tre res­pecte. Tan­ma­teix, els esde­ve­ni­ments dels dar­rers dies por­ten a una greu des­con­fiança envers els apa­rells dels prin­ci­pals par­tits i minen la cre­di­bi­li­tat de les ins­ti­tu­ci­ons. I això, sens dubte, és greu, molt greu, perquè fora del sis­tema democràtic no hi ha vida política, ni lli­ber­tats.

Fa mesos que es sos­pi­tava que les for­ces de segu­re­tat de l'Estat espa­nyol esta­ven incre­men­tant la seva presència a Cata­lu­nya i que, a mesura que avancés el procés pel dret a deci­dir, enfan­ga­rien la vida política cata­lana, espe­ci­al­ment la dels par­tits i diri­gents que donen suport a aquest procés. Ara ens assa­ben­tem que el CNI ha inten­si­fi­cat els seus efec­tius a Bar­ce­lona i, paral·lela­ment, esclata el cas de Método 3 que implica diver­sos par­tits que supo­sa­da­ment havien con­trac­tat els ser­veis de l'agència de detec­tius per dur a terme acti­vi­tats que vore­gen la lega­li­tat o, pot­ser, fins i tot, la des­bor­den. Les actu­a­ci­ons del CNI sem­pre són inqui­e­tants. Segons explica Jesús Pala­cios, en un lli­bre que cal relle­gir aquests dies (23-F: el golpe del Cesid, 2001), mai va que­dar clar si un sec­tor del pre­ce­dent del CNI pro­picià o donà suport a l'intent de cop d'estat del febrer de 1981 o ajudà al seu des­man­te­lla­ment. També són encara pro­pe­res les escol­tes il·legals por­ta­des a terme per l'agència d'intel·ligència durant el dar­rer govern de Felipe González.

Però ara sem­bla que s'ha anat molt més lluny i que no és només el CNI qui actua a la capi­tal cata­lana, sinó que els matei­xos par­tits –si més no els més impor­tants– que hau­rien de vet­llar per la salut democràtica del país es dedi­quen als “jocs de patri­o­tes” i que s'ha des­fer­mat una mena de guerra de tots con­tra tots per veure qui empas­tifa més. Cert o no, aquesta és en tot cas la per­cepció que arriba als ciu­ta­dans a través dels mit­jans de comu­ni­cació i dels nous esde­ve­ni­ments que es conei­xen un dia dar­rere l'altre. I, és clar, més enllà de les evidències o dels des­men­ti­ments i més enllà també de les actu­a­ci­ons judi­ci­als per depu­rar res­pon­sa­bi­li­tats pre­do­mina la sen­sació que estem davant d'una crisi política de mag­ni­tud i calat des­co­ne­guts. La pèrdua de con­fiança en les ins­ti­tu­ci­ons i el sis­tema polític aug­menta cada dia una mica més i hom acaba per pre­gun­tar-se quina és la fina­li­tat de tot ple­gat.

Una pri­mera res­posta és que l'afer de l'espi­o­natge està tapant aquests dar­rers dies les impli­ca­ci­ons i deri­va­des del cas Gürtel-Bárce­nas, des del punt de vista ins­ti­tu­ci­o­nal el més impor­tant de les dar­re­res dècades ja que imputa el que ha estat tre­so­rer del par­tit del govern espa­nyol, i dilu­eix altres impu­ta­ci­ons que apun­ten a la Casa Reial. D'altra banda, s'ha dei­xat de par­lar de la crisi econòmica que afecta cen­te­nars de milers de ciu­ta­dans i que no sem­bla tenir final i segueix des­truint dia dar­rere dia el tei­xit pro­duc­tiu de Cata­lu­nya min­vant així les pos­si­bi­li­tats de recu­pe­ració. I last but not least con­tri­bu­eix al descrèdit de l'aposta pel dret a deci­dir donant una imatge de Cata­lu­nya com la d'un país cor­cat per la cor­rupció i per la guerra bruta i el pacte de silenci –omertà– entre par­tits. Ras i curt, cal exi­gir una inves­ti­gació en pro­fun­di­tat i una ràpida res­posta judi­cial als casos que aquests dies estan damunt de la taula, i cal també un com­promís dels par­tits per depu­rar res­pon­sa­bi­li­tats polítiques, més enllà de les res­pon­sa­bi­li­tats judi­ci­als que es deri­vin en el seu moment, abans que el fan­gar acabi per ofe­gar les ins­ti­tu­ci­ons i les lli­ber­tats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.