L'endemà del dissabte

Acabo de lle­gir la cor­res­pondència, ben interes­sant, entre Manuel de Pedrolo i el tra­duc­tor Jordi Arbonès (Punc­tum, Lleida, 2011): dos lite­rats auto­di­dac­tes que es van esllo­mar durant anys per superar els obs­ta­cles cre­ats per la cen­sura fran­quista. D'altres escrip­tors cata­lans van tenir pro­ble­mes simi­lars, tal com demos­tren les car­tes de Sales i Rodo­reda (Club Edi­tor, Bar­ce­lona, 2008), amb la diferència que aquests dos autors van aca­bar col·locats damunt uns pedes­tals per­ma­nents en el panteó lite­rari català, men­tre que tant Arbonès com Pedrolo, al final de les seves vides, van ser dura­ment cri­ti­cats per alguns intel·lec­tu­als prou influ­ents per convèncer molta gent que ja no calia fer cas ni de l'un ni de l'altre.

El Jordi era un amic i amb ell, per tant, m'és impos­si­ble ser objec­tiu. Cosa que no em passa amb Pedrolo, un autor abans popu­laríssim que –si excep­tuem alguna obra de ciència-ficció o bé policíaca– gai­rebé no es lle­geix avui en dia. Un escrip­tor amb 93 títols publi­cats, inclo­ent-hi alguns dels lli­bres més venuts en català, obli­dat? Un autor que va gua­nyar 19 dels pre­mis lite­ra­ris més pres­ti­gi­o­sos del país, col­gat pels cri­ti­cas­tres? Wel­come to Cata­lo­nia.

Ell s'ho veia a venir. En el seu diari del 1988 comenta algu­nes de les crítiques estilísti­ques (no del tot infun­da­des, tot s'ha de dir) que havia començat a rebre: “Peti­tes pun­xa­des com aquell qui no fa res... Algun motiu els dec haver donat.” Ben mirat, el cas de Pedrolo té cer­tes sem­blan­ces al d'Ant­hony Bur­gess, un altre autor prolífic (77 lli­bres) que també va ser con­dem­nat a l'oblit (segons el catedràtic Rob Spence, l'acti­tud dels crítics angle­sos envers la seva obra sem­pre ha estat “ambi­va­lent o hos­til”). I és cert que tant Bur­gess com Pedrolo, en la seva ficció, solen fer pre­val­dre els seus ide­a­ris per damunt de l'estil i àdhuc de l'argu­ment. Ara bé, tots dos sí que tenien la pers­picàcia per par­lar, fa dècades, de certs temes que avui són ben actu­als: antiu­to­pies per­ti­nents, la religió, el ter­ro­risme ine­vi­ta­ble... Si molts dels seus lli­bres són si fa no fa ina­con­se­gui­bles als països d'ori­gen, Bur­gess, si més no, encara gau­deix d'una bona repu­tació als EUA i Europa; Pedrolo, d'altra banda, no exis­teix a l'estran­ger, lle­vat d'alguna tra­ducció esparsa del Meca­nos­crit. Pedrolo només exis­teix aquí. I n'hi ha –pot ser?– que no han acon­se­guit que ni això.