Maragall batega

Ha sor­tit el lli­bre En el batec del temps, edi­tat per la Gene­ra­li­tat. Aplega vint tex­tos escrits en ocasió dels ani­ver­sa­ris de nai­xença (1860) i mort (1911) de Joan Mara­gall. Fou pre­sen­tat dime­cres pas­sat al men­ja­dor de la casa on va viure. La memòria del poeta i peri­o­dista més relle­vant de l'alba del segle XX bategà aquell ves­pre en les parau­les dels qui par­la­ren i dels qui escoltàvem amb una atenció fer­vo­rosa.

Joan Mara­gall batega en l'ima­gi­nari col·lec­tiu català. Ver­sos, i també fra­ses d'arti­cles seus, han pene­trat en el tei­xit social fins a esde­ve­nir un patri­moni popu­lar culte. Ho remarcà en aque­lla vet­llada Laura Borràs, direc­tora de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes. Al·ludí al poema La vaca cega i a la lle­tra d'El cant de la senyera. El segon diu­menge de febrer de cada any la can­tem prop de la tomba de Joan Mara­gall els habi­tu­als a la tro­bada de “l'amet­ller flo­rit”, oberta a tot­hom, que con­voca la família. Un dels can­tai­res més entu­si­as­tes és el pre­si­dent Pas­qual Mara­gall. Som molts els qui opi­nem que és un himne més ardit i engres­ca­dor que Els sega­dors.

Els Anys Mara­gall (els 2010 i 2011) reno­va­ren el batec d'una obra exem­plar i ama­rada de com­promís ètic. L'escrip­tor Sam Abrams comentà publi­ca­ci­ons nove­lles sobre Mara­gall. Una d'elles rela­ci­ona aquest amb Car­les Riba. Els vin­cles entre els dos poe­tes van més enllà de les dades con­cre­tes. La pri­mera tesi doc­to­ral sobre Mara­gall és obra de Riba. La defensà el maig de 1938. El peri­o­dista Andreu Avel·lí Artís (Sem­pro­nio) explicà a Revista de Cata­lu­nya que les bom­bes fran­quis­tes llançades aquell dia sobre Bar­ce­lona no per­tor­ba­ren el debat del tri­bu­nal sobre si Mara­gall escri­via “sibil·la” amb un ela sim­ple o gemi­nada.

Mara­gall bate­gava aquell matí a la Uni­ver­si­tat esba­lan­drada per ante­ri­ors bom­bar­deigs. També havia bate­gat en vida en altres temps con­vul­sos, com ara la Set­mana Tràgica (1909), quan tractà d'impe­dir l'afu­se­lla­ment de Fer­rer i Guàrdia amb La ciu­tat del perdó, l'arti­cle més con­tun­dent que s'ha escrit mai en con­tra de la pena de mort.