Punt de vista

Men­tre l'expo­sició de flors –ara una mena de mun­tatge urbà con­si­de­ra­ble, de grans dimen­si­ons– va ser sols això, una petita i exqui­sida expo­sició, sense altres pre­ten­si­ons que ense­nyar als giro­nins i amics veïns dels pobles pro­pers la bellesa de les flors, la majo­ria flors dels pro­pis jar­dins de les dames expo­si­to­res, ningú no opi­nava, sols s'admi­rava. Ara, res­pecte de la gran obra de Girona Temps de Flors, amb alguns tre­balls semi­pro­fes­si­o­nals o del tot, i en la qual l'Ajun­ta­ment inver­teix una xifra impor­tant d'euros –aquest any 350.000 euros–, tal com en totes les altres acci­ons públi­ques muni­ci­pals, hi ha opi­ni­ons de tots colors. D'entrada, l'expo­sició, per falta d'un local gran, s'ha dis­per­sat i la com­pa­ració és ara molt difícil. Dels visi­tants, ningú no sap el que con­cursa o el que no. La veri­tat és que els direc­tius, tam­poc. Lla­vors la com­pe­tició queda cir­cums­crita a les apor­ta­ci­ons flo­rals de les per­so­nes amb espe­rit, a l'església de Sant Lluc. Cosa que queda prou bé. Pel que fa als grans mun­tat­ges, és sabut, en molts hi ha el dis­seny i la direcció d'un pro­fes­si­o­nal, i per tant s'haurà de vigi­lar el que es diu a la publi­ci­tat. La deno­mi­nació Temps de Flors és amorfa i no diu res d'acció. És ben clar que l'estímul d'un con­curs ara no cal. L'esde­ve­ni­ment resta emba­ras­sat i pareix cada any prou coses i noves aven­tu­res.