Llengua i pensament

Men­tre espe­rava rebre el cor­reu men­sual d'aquest diari que m'anun­cia el dia de publi­cació del meu arti­cle, anava obser­vant i ana­lit­zant l'actu­a­li­tat en els dife­rents àmbits: el català a la Franja, la pre­sen­tació de Ney­mar al Camp Nou i les seves pri­me­res decla­ra­ci­ons en català i la par­ti­ci­pació de Dyango en el con­cert inde­pen­den­tista del 29 de juny. Notícies d'actu­a­li­tat que tenen un deno­mi­na­dor comú, la llen­gua, que es pot esti­rar com un cab­dell de llana per veure'n el pen­sa­ment, les idees, que tenen una evo­lució natu­ral, al ritme del país. Vegem-ho:

Lapao. El 9 de maig les Corts d'Aragó van apro­var una llei que des­pro­te­geix i ridi­cu­litza el català de la Franja d'Aragó, i és que amb la nova legis­lació es fa des­a­parèixer la deno­mi­nació his­to­ri­co­ci­entífica de català per dir-ne Lapao (llen­gua ara­go­nesa pròpia de l'Aragó ori­en­tal). Amb aquest acte polític de les Corts no es pretén altra cosa que frag­men­tar, divi­dir i folk­lo­rit­zar tot allò que soni a català o nació cata­lana. Ens tro­bem, doncs, davant una acció política i una clara reacció cata­lana on llen­gua i pen­sa­ment es donen la mà, però no cau­rem en pro­vo­ca­ci­ons tan absur­des i recu­pe­ra­rem el sen­tit comú.

Ney­mar. El 3 de juny més de 56.000 segui­dors rebien el bra­si­ler Ney­mar al Camp Nou, i el juga­dor res­po­nia amb uns tocs de pilota i també de català, cons­ci­ent de la importància que té a Cata­lu­nya. El mateix juga­dor va decla­rar que se'n surt molt més bé en català que en cas­tellà. Automàtica­ment, Ernesto Sáenz de Buru­aga, de la COPE, va dir: “Això només és fut­bol, i el llen­guatge uni­ver­sal es diu gol.” Rere una pilota i uns juga­dors hi ha un equip, i uns colors, i uns segui­dors, i uns sen­ti­ments expres­sats amb el lema “Més que un club”. La decisió de Ney­mar de par­lar en català i de voler apren­dre'l l'hem de veure com un acte de nor­ma­li­tat que, evi­dent­ment, l'honora, igual que a Sil­vinho i d'altres que l'han vol­gut apren­dre. Un xaval de 20 anys ho ha entès més de pressa que tot un Estat espa­nyol. És una llàstima que Messi, el millor juga­dor del món i parit a la Masia, no hi digui qua­tre fra­ses, però espe­rem que l'adap­tació tècnica del bra­si­ler a la dis­ci­plina blau­grana li enco­mani l'entu­si­asme per l'ús del català. De moment, la pri­mera pugna l'ha gua­nyat Ney­mar.

Dyango. El can­tant català Dyango, que par­ti­ci­parà en el Con­cert per la Lli­ber­tat, va recla­mar el dime­cres 5 de juny la inde­pendència de Cata­lu­nya durant el pro­grama Más claro, agua, que s'emet a la cadena 13TV. L'entre­vis­ta­dora li diu: “A mi em sem­bla pre­o­cu­pant que vostè par­ti­cipi en aquest con­cert per la lli­ber­tat de Cata­lu­nya.” I Dyango li con­testa: “No crec que s'hagi de pre­o­cu­par gaire. Espa­nya és una cosa, i ara que conei­xem la rea­li­tat de Cata­lu­nya, ho veiem des d'un altre prisma.” Una mos­tra més que l'expor­tació de l'espa­nyo­li­tat no ha d'estar renyida amb la defensa de la inde­pendència d'una nació com és Cata­lu­nya.

Aques­tes tres notícies cor­ro­bo­ren que llen­gua i pen­sa­ment evo­lu­ci­o­nen cons­tant­ment: les idees o els sen­ti­ments vers una cul­tura i un país no són ele­ments estàtics que ens hagin de lli­gar per sem­pre a un estat que una majo­ria no vol. Tot­hom té la neces­si­tat vital d'evo­lu­ci­o­nar i de can­viar, perquè mai no és tard si el resul­tat d'aquest canvi és refer­mar la uni­tat de la llen­gua, lli­gar sen­ti­ments espor­tius i naci­o­nals i, en defi­ni­tiva, sumar per­so­nes a favor del dret a deci­dir. I és que “en som molts més dels que ells volen i diuen”.