Teníem pes a Madrid

Pro­fes­si­o­nals i empre­sa­ris de premsa cata­lans tin­gue­ren pes en el Madrid d'abans de la guerra. Ens ho des­co­breix amb detall i cura el peri­o­dista Gil Toll –repor­ter en el pro­grama Valor afe­git (TV3)– a l'obra que acaba de treure sobre el diari Heraldo de Madrid. El subtítol del lli­bre és sig­ni­fi­ca­tiu: Tinta cata­lana para la II República Española.

És una història fas­ci­nant que Toll narra a la manera amena i rigo­rosa com Gay Talese escriví sobre The New York Times, i Edward Scharff sobre The Wall Street Jour­nal. L'Heraldo fet per cata­lans a Madrid influí en els anys vint i trenta del segle XX. Era líder de la premsa libe­ral, repu­bli­cana i fede­ra­lista. L'any 1935 venia mig milió d'exem­plars. L'artífex era el fabri­cant bar­ce­loní Manuel Bus­quets George. En fou l'amo a par­tir del deute con­tret per la soci­e­tat edi­tora que li com­prava tinta.

Ultra la tinta, hi havia talent català. Bus­quets tenia al seu cos­tat el peri­o­dista Manuel Font­de­vila, de Gra­no­llers; i l'advo­cat Ama­deu Hur­tado, de Vila­nova, per­so­na­li­tat clau en les ope­ra­ci­ons de premsa d'entre­guer­res. Es pot dir que aque­lla acti­vi­tat periodística ha estat l'única de pes que ha tin­gut Cata­lu­nya en aquest sec­tor a la capi­tal d'Espa­nya. Feien peri­o­disme a Madrid, i el feien a la cata­lana. L'Heraldo fou el gran fus­ti­ga­dor con­tra la dic­ta­dura de Primo de Rivera, i el paladí més ferm de la República. Tot se n'anà en orris en escla­tar la guerra (exili de Bus­quets, per­se­guit per la FAI; el fill de Font­de­vila assas­si­nat pels fran­quis­tes); i en gua­nyar Franco (con­fis­cació del diari; exili i depu­ra­ci­ons).

Gil Toll ha tre­ba­llat a fons els arxius. Entre­vistà munió de tes­ti­mo­nis. Ha fet un lli­bre potent que no pas­sarà inad­ver­tit a un públic que ara més que mai neces­sita pouar en la història moderna dels cata­lans fora del país. Una història que ens ha d'il·lumi­nar l'ave­nir. La vida de l'Heraldo evi­den­cia que no sols els bas­cos tri­om­fen a Madrid. Els cata­lans també reeixírem allí sense renun­ciar a les arrels, i amb l'estil genuí d'hon­ra­desa i lle­ial­tat pro­fes­si­o­nals i polítiques.