Marques blanques

Lle­geixo i relle­geixo la premsa edi­tada a Madrid, i no trobo res espe­ci­al­ment impor­tant. Vull dir res que resulti ofen­siu per a Cata­lu­nya i la seva gent, que som nosal­tres. Només un diari bar­ce­loní des­taca una frase de Pedro J. Ramírez en la qual el direc­tor d'El Mundo i marit d'Ágatha Ruiz de la Prada diu, hem de supo­sar que lamen­tant-ho, que si el Cons­ti­tu­ci­o­nal no es car­rega l'Esta­tut (aquest con­di­ci­o­nant no apa­reix en la trans­cripció, però sem­bla lògic assu­mir-lo) Cata­lu­nya tindrà esta­tus de nació, encara que sense exèrcit. Bé, com que amb això no n'hi ha prou, busco alguna boia en què aga­far-me, i trobo una notícia tan­ma­teix curi­osa pel to alar­mista amb què ha estat redac­tada. Es veu que la pro­li­fe­ració de mar­ques blan­ques a les grans superfícies comer­ci­als és res­pon­sa­ble d'una nota­ble pèrdua de llocs de tre­ball. Després de fer un pro­fund exa­men de consciència, perquè un ser­vi­dor com­pra força pro­duc­tes que, en prin­cipi, es podrien incloure en l'apar­tat d'eti­que­tes anònimes, aixeco el cap i em sento feliç: el super­mer­cat on cada dia car­rego el cis­tell per­tany a una cadena que té les seves pròpies mar­ques, una per al ram de l'ali­men­tació, una altra per als arti­cles de per­fu­me­ria i una ter­cera per als pro­duc­tes de neteja. I en cadas­cun dels enva­sos, paquets o blis­ters d'aques­tes par­ti­cu­lars mar­ques hi consta el nom de l'empresa que l'ha fabri­cat. I resulta que gai­rebé tots els noms cor­res­po­nen a indústries de pri­mera línia en les res­pec­ti­ves espe­ci­a­li­tats. O sigui, que les meves com­pres no només no con­tri­bu­ei­xen a engrei­xar les llis­tes de l'atur, sinó que garan­tei­xen els llocs de tre­ball en les prin­ci­pals fac­to­ries de l'Estat espa­nyol, i, pel que fa a deter­mi­nats arti­cles, també del francès. Si mirem els preus, veiem que es tracta d'una oferta força més econòmica que la dels seus homòlegs de marca, fins i tot si són del mateix fabri­cant. Ah, i pel que sé de fonts gene­ral­ment ben infor­ma­des, el pro­pi­e­tari de la cadena en qüestió exi­geix als proveïdors «barats» un estàndard de qua­li­tat idèntic al dels pro­duc­tes que ells comer­ci­a­lit­zen.