La culpa és de l'aplicació

Fa pocs dies Santi Vila, con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, va publi­car una con­tro­ver­tida piu­lada a Twit­ter. El text d'aque­lla piu­lada, que rela­ci­o­nava el procés sobi­ra­nista amb les morts dels immi­grants en el pri­mer dels recents dos nau­fra­gis a Lam­pe­dusa, era el següent: “La indi­ferència davant els morts de Lam­pe­dusa, i les res­pos­tes burocràtiques al pro­blema català... una pèrdua de valors fun­da­ci­o­nals de la UE?”

Sense ànim d'entrar a ana­lit­zar el con­tin­gut d'aque­lla piu­lada del con­se­ller sí que és oportú pre­gun­tar-nos fins a quin punt les noves tec­no­lo­gies de la comu­ni­cació, sobre­tot aque­lles apli­ca­ci­ons que exi­gei­xen fer surf sobre l'ona de la rea­li­tat imme­di­ata (Twit­ter, xats...), estan espe­ro­nant la nos­tra pri­ma­ri­e­tat, estan fomen­tant que apa­re­gui el nos­tre ins­tint més reac­tiu.

Hores més tard d'haver fet aque­lla piu­lada, un Santi Vila semi­com­pun­git tui­te­java un nou mis­satge: “Em con­necto i com­provo com la sim­pli­fi­cació en 140 caràcters m'ha jugat una mala pas­sada. La reflexió sen­cera a Face­book.” Tot i que més extensa, la seva reflexió sen­cera a Face­book no apor­tava can­vis subs­tan­ci­als, ni de con­tin­gut, ni de to: “Davant el crei­xent escep­ti­cisme ciu­tadà sobre Europa, les ins­ti­tu­ci­ons hau­rien de refle­xi­o­nar sobre els valors pro­funds que en van ins­pi­rar el nai­xe­ment. La indi­ferència davant els morts a Lam­pe­dusa o les res­pos­tes burocràtiques al pro­blema català aju­den ben poc...”, escri­via el con­se­ller.

La xarxa ja no és només el mirall sinó que és la rea­li­tat, ja no és només el mitjà sinó que també és el mis­satge. ¿Podem excu­sar o ate­nuar les nos­tres res­pon­sa­bi­li­tats apel·lant al con­di­ci­o­nants que imposa la xarxa? ¿Els 140 caràcters de Twit­ter són un perill per la sim­pli­fi­cació, o bé una exigència per ser més curo­sos? Sóc del parer que la xarxa, segons com, sense la retenció que imposa l'escrip­tura mace­rada, té la vir­tut de pre­sen­tar-nos en soci­e­tat més tal com genuïnament som. No crec que l'acce­le­ra­dor de partícules que és la xarxa cibernètica hagi jugat cap mala pas­sada a Santi Vila. De fet, el con­se­ller no es va mos­trar gaire més afi­nat quan va dis­po­sar de més espai per a les seves refle­xi­ons. La prova és que, sense els con­di­ci­o­nants de Twit­ter, fa també pocs dies Santi Vila va dei­xar asto­rats tots els cata­lans –fins i tot els del PP i els de Ciu­da­da­nos, a qui el con­se­ller avançava som­ri­ent pel car­ril de la dreta– quan va decla­rar que ell tro­bava posi­tius per a Cata­lu­nya els pres­su­pos­tos de l'Estat per al 2014!