Plataformes per a la calúmnia

Tots ens hem tro­bat en algun moment, en algun men­ja­dor o en alguna con­versa per­so­nes a qui els rumors, les xafar­de­ries, la male­dicència i la difusió de secrets d'altres que en rea­li­tat des­co­nei­xen els agra­den d'allò més i xer­ren i expli­quen sense cap ànim de justícia, rea­li­tat o vera­ci­tat el que els passa pel cap. Aquesta volun­tat de fer mal els defi­neix com a indi­vi­dus i els dóna un pro­ta­go­nisme momen­tani i efímer que els fa pujar un ego mesquí i medi­o­cre. Sense tenir ni idea del que diuen, només bus­cant donar-se importància, els sem­bla molt més interes­sant cri­ti­car els altres que no pas mirar-se el melic i pre­o­cu­par-se per les seves qüesti­ons per­so­nals i dei­xar de fer sang i inven­tar-se allò que des­co­nei­xen. La calúmnia és un dels exer­ci­cis més vells del món que només es para amb una acti­tud clara i con­tun­dent de rebuig per part dels altres que deixi en evidència el sub­jecte que la pro­mou.

En aquest segle de crei­xe­ment i con­so­li­dació d'aquests fantàstics ins­tru­ments que són les noves tec­no­lo­gies, la infàmia tan pre­sent, des de sem­pre, en la història de la huma­ni­tat, s'ha sofis­ti­cat i ha tro­bat una pla­ta­forma de difusió per­versa, infi­nita i sense fron­te­res: la xarxa. I dins de la xarxa (aquest mera­vellós feno­men glo­bal i impa­ra­ble d'inter­net) els infor­mers.

Per als pro­fans en la matèria (jo faig esforços dia­ris, no sem­pre pro­fi­to­sos, per dei­xar de ser-ho), cal expli­car que els infor­mers són pagi­nes anònimes del Face­book (un altre feno­men actual de relació entre per­so­nes) que ser­vei­xen de pla­ta­forma per posar tots aquells comen­ta­ris, rumors vexa­to­ris o secrets inven­tats que són envi­ats anònima­ment als admi­nis­tra­dors de les matei­xes, a dis­po­sició de qual­se­vol que ho vul­gui lle­gir. És a dir, algú pot enviar un comen­tari injuriós, un insult o una men­tida sobre una per­sona a aquests llocs vir­tu­als i un altre, interes­sat a fer que com més gent ho rebi millor, ho penja a la xarxa sense cap escrúpol. Dit d'una altra manera, qual­se­vol ofensa pot arri­bar a tot­hom només perquè un idi­ota medi­o­cre té ganes de pit­jar una tecla.

La set­mana pas­sada la direc­tora de l'ins­ti­tut de secundària de Llançà va denun­ciar davant la fis­ca­lia i els Mos­sos d'Esqua­dra cinc alum­nes del seu cen­tre que varen ofen­dre i insul­tar a la xarxa mit­jançant els Infor­mers altres com­panys del mateix cen­tre. Ben fet, sí senyor! Con­duc­tes i acti­tuds com aques­tes s'han de parar de manera taxa­tiva i con­tun­dent. I el més impor­tant: cal fer-ho de cara i públi­ca­ment.