Opinió

Candidatura unitària

Per molts ciutadans, resulta incomprensible que els partits partidaris de la consulta no arribin a un acord per presentar una única llista a les europees

En política mai plou al gust de tot­hom, però hi ha moments en què és impor­tant pri­o­rit­zar la uni­tat i el con­sens mal­grat que això com­porti tem­po­ral­ment algu­nes con­tra­dic­ci­ons pro­gramàtiques. Bé a tomb arran de la pro­posta que el mes de juliol pas­sat feia el Mani­fest Junts a Europa. Uni­tat Cata­la­nista al Par­la­ment Euro­peu-Cata­lu­nya nou estat d'Europa impul­sat per la Nova Esquerra Cata­lana on s'asse­nya­lava que en uns moments en què les “ciu­ta­da­nes i els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya ens tro­bem en una de les cruïlles més impor­tants de la nos­tra història con­tem­porània... és l'hora de la uni­tat [perquè] ara és pri­o­ri­tari acon­se­guir un estat que ens ajudi a superar la crisi, que per­meti con­ti­nuar millo­rant el model propi de cohesió social desen­vo­lu­pat durant dècades i des­ple­gar les poten­ci­a­li­tats dels sec­tors econòmics pro­duc­tius, de l'edu­cació, de la ciència, de la cul­tura i de la llen­gua cata­la­nes”. La con­clusió era evi­dent: “La pre­sen­tació d'una can­di­da­tura unitària cata­la­nista a les elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu a cele­brar el maig de 2014.”

Per molts ciu­ta­dans resulta força incom­pren­si­ble que en l'actual situ­ació política els par­tits par­ti­da­ris de la con­sulta siguin incapaços d'arri­bar a un acord per pre­sen­tar una única llista elec­to­ral a les elec­ci­ons euro­pees. No val l'excusa de les diferències en els pro­gra­mes elec­to­rals, perquè després de les elec­ci­ons cada euro­di­pu­tat podria ads­criure's al grup par­la­men­tari euro­peu que cregués més pròxim a la seva ide­o­lo­gia. Tam­poc és excusa la tria dels can­di­dats. Tan sols cal que cada grup pre­senti can­di­dats –inde­pen­dents o de par­tit– que obtin­guin el vis­ti­plau de, com a mínim, altres dos grups.

Els avan­tat­ges d'una can­di­da­tura unitària en aquests moments ja els vaig expli­ci­tar en aques­tes matei­xes pàgines el pas­sat 25 de juliol (“Junts a Europa”): visu­a­lit­za­ria Cata­lu­nya en el marc de la UE, per­me­tria obte­nir una més gran repre­sen­tació, perquè són elec­ci­ons de dis­tricte únic, l'Estat espa­nyol, la qual cosa pena­litza les can­di­da­tu­res o coa­li­ci­ons mino­ritàries i perquè una can­di­da­tura d'ampli con­sens resul­ta­ria prou engres­ca­dora per millo­rar els índexs de par­ti­ci­pació que en les dues dar­re­res elec­ci­ons euro­pees (2004 i 2009) no supera­ren el 40%. A hores d'ara, l'acord només sem­bla pos­si­ble, que no tan­cat, entre CiU i ERC. Entenc les pre­cau­ci­ons d'ICV-UiA i de la CUP en par­ti­ci­par en una can­di­da­tura amb grups amb els quals no com­par­tei­xen ni polítiques soci­als ni econòmiques, però res els impe­deix defen­sar a Europa els seus postu­lats un cop visu­a­lit­zada la uni­tat cata­lana en favor del dret a deci­dir. Però, com con­cloïa en el men­ci­o­nat arti­cle, “el camí a l'infern està empe­drat de bones inten­ci­ons i pro­ba­ble­ment l'autisme polític i els interes­sos par­ti­dis­tes no casen bé amb una can­di­da­tura euro­pea que aplegués tot el cata­la­nisme polític”.

Encara més difícil d'enten­dre és la posició del PSC, que afirma estar a favor d'una con­sulta con­sen­su­ada amb el govern espa­nyol, però que avui mateix votarà en con­tra de dema­nar al Par­la­ment espa­nyol que auto­ritzi la con­sulta per la via de l'arti­cle 150.2 de la Cons­ti­tució espa­nyola, que esta­bleix que “l'Estat podrà trans­fe­rir o dele­gar a les Comu­ni­tats Autònomes, mit­jançant una llei orgànica, facul­tats cor­res­po­nents a una matèria de titu­la­ri­tat esta­tal que per la seva natu­ra­lesa siguin sus­cep­ti­bles de trans­ferència o de dele­gació”. Lamen­ta­ble­ment, la posició de la direcció soci­a­lista pot supo­sar a par­tir de la votació d'avui el dar­rer acte en el procés de liqui­dació del PSC que coneix una irre­fre­na­ble cai­guda elec­to­ral des de 1999, quan assolí el màxim de 52 dipu­tats al Par­la­ment: el 2003, 42; el 2006, 37; el 2010, 28, i el 2012, 20.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia