MAT de Farners (2)

En el títol de Les mil i una nits el que de debò compta és la uni­tat que ultra­passa el miler: ens ve a dir que la fan­ta­sia s'allar­garà ad infi­ni­tum. Si et dic­ten una pena de deu anys i un dia, amoïna't pel dia: és la cons­ta­tació que per molt que t'hi facis, mai t'apli­ca­ran el cor­rec­tiu en el grau infe­rior de l'escala... La con­sulta popu­lar sobre la MAT que es va cele­brar diu­menge ha dei­xat un resul­tat de par­ti­ci­pació que també es pro­jecta cap enda­vant: 6.001. Si sis mil pape­re­tes ens par­len de l'altíssim grau d'impli­cació ciu­ta­dana a tres pobla­ci­ons que demogràfica­ment no pin­ten gens, aquest ciu­tadà que va ence­tar el següent miler ens adver­teix que això no s'ha aca­bat, que a mesura que es vagi gra­tant, els sis mil seran set mil, i després vuit, i nou... De vega­des el colum­nista no pot expli­car-ho tot sen­zi­lla­ment perquè qui l'informa, mal­grat conèixer per­fec­ta­ment els fets, no els pot demos­trar. I doncs què fem, muts i a la gàbia? O apun­tem el tema, que vol dir pre­ci­sa­ment això, fer que la punta surti? Si l'apunt és fals, el pes de la veri­tat res­tant ja farà que el bloc de gel no surti mai a la superfície. Si és cert i con­sis­tent, tran­quils, que una flama sem­pre va cap amunt. Ara l'espurna ja ha sal­tat. Comença a haver-hi molts indi­cis, i molt ver­sem­blants, que en aquest afer del canvi de pro­jecte del traçat de la MAT hi ha hagut una immensa presa de pèl a la col·lec­ti­vi­tat, un joc de cacics que hau­ria d'encen­dre tot el país, no sola­ment els muni­ci­pis afec­tats. Es parla sotto voce que els engi­nyers del pro­jecte hau­rien reco­ne­gut que van forçar un canvi de traçat d'última hora per pres­si­ons ali­e­nes al seu tre­ball. Que si bé van tro­bar una esca­patòria amb cara i ulls, el fac­tor des­en­ca­de­nant va ser un favor par­ti­cu­lar. Pot­ser (i per ara hau­rem de man­te­nir l'adverbi) algun “ser­vi­dor públic” molt influ­ent va prac­ti­car allò del not in my backyard, és a dir: no, si m'ha de pas­sar pel pati del dar­rere de casa.

Però, ja veus com són les coses, ara ens tro­bem que el ciu­tadà sis mil u també comença a influir i diu que i ca, que ell tam­poc, si la línia d'alta tensió ha de pas­sar tre­pit­jant-li la dig­ni­tat democràtica i, a sobre, dei­xant-lo amb cara de babau. I és que, per rao­na­bles que siguin, hi ha expli­ca­ci­ons que sonen com... un conte de les mil i una nits.