‘Hackejar' el món

Què passa quan un nen de 9 anys aban­dona l'escola tra­di­ci­o­nal? Sen­zill: hackeja la seva edu­cació i es con­ver­teix en un nen sa i feliç. Fa dies que volta per la xarxa la dis­ser­tació que Logan LaPlante, de 13 anys, va impar­tir a la Uni­ver­si­tat de Nevada. Comença recor­dant la pre­gunta paparra que els adults rei­te­ren com un man­tra: “Què vols ser quan siguis gran?”. Tenen molta ima­gi­nació, els grans, i espe­ren res­pos­tes com ara “astro­nauta” o “neu­ro­ci­rurgià”. Però els nens són més pro­pen­sos a con­tes­tar “juga­dor de fut­bol” o “ska­ter”: res­po­nen la qüestió amb quel­com que han expe­ri­men­tat i que els ha sem­blat diver­tit. I això és just el con­trari del que els adults volen sen­tir. A vol­tes, un nen petit dóna la millor res­posta, la més sim­ple i òbvia, però la més fonda: “Quan sigui gran vull seguir sent feliç com ho sóc ara.” Els neuròlegs diuen que els cer­vells infan­til i ado­les­cent són estranys: l'escorça pre­fron­tal està poc desen­vo­lu­pada però tenen més neu­ro­nes que els adults. Per això són cre­a­tius, impul­sius i d'humor vari­a­ble. Dol saber que molts nens d'avui només volen ser feliços, estar sans, sen­tir-se segurs, no ser moles­tats i ser esti­mats per com són. L'adult assu­meix que seran feliços i sans de forma automàtica: vés a l'escola, vés a la uni­ver­si­tat, troba una feina, casa't... I després seràs feliç. I si basem l'edu­cació en l'estudi i la pràctica de ser sa i feliç? Les esco­les no pri­o­rit­zen l'exer­cici, la dieta, el temps a la natura, l'esbarjo i la con­nexió espi­ri­tual. Gran part de l'edu­cació està ori­en­tada a fer una car­rera i no a fer una vida. La cre­a­ti­vi­tat és tan capi­tal com l'alfa­be­tit­zació, i l'hem de trac­tar de la mateixa manera. Cal ser un hacker, no només d'ordi­na­dors, sinó del món. Des­a­fiar, can­viar el sis­tema perquè fun­ci­oni millor. El món reclama una men­ta­li­tat hacker, moti­vada, i no un sis­tema amb una sola línia, la més segura, sí, però la menys lliure.