Opinió

Raons d'un penediment

El meu trencament amb el Partit Popular es va produir l'any 2000

Alguns tele­es­pec­ta­dors es van mos­trar sor­pre­sos la nit del 28 de febrer quan vaig con­fes­sar la meva decepció per la política que desen­vo­lupa el PP des del govern d'Espa­nya i les tra­ces que es per­ce­ben, per acció o omissió, en els camins futurs del par­tit. Mol­tes per­so­nes m'han pre­gun­tat per la raó que va moti­var tan explícita con­fessió de desen­gany, després de trenta anys de per­ti­nença al PP i d'haver inter­vin­gut deci­si­va­ment en els seus orígens a par­tir de 1970 en el que podríem qua­li­fi­car dels “fona­ments fun­da­ci­o­nals” que dona­ren lloc a la seva cris­tal·lit­zació el 1975 com a Reforma Democràtica Espa­nyola i Reforma Democràtica de Cata­lu­nya, ja dife­ren­ci­a­des i la segona amb un mani­fest publi­cat ja en català: Crida per la Reforma Democràtica. El meu tren­ca­ment amb el par­tit es va pro­duir el 2000, després del pri­mer man­dat de José M. Aznar, tan efi­ci­ent gràcies al Pacte del Majes­tic amb CiU. Però els meus lli­gams emo­ci­o­nals ja s'havien dete­ri­o­rat a par­tir de 1996 a causa de la qüestió cata­lana i del tracte esco­lar del català, per a mi “una qüestió de consciència”, com li vaig argu­men­tar públi­ca­ment a Aznar en una reunió de dipu­tats cata­lans i diri­gents del par­tit. En aque­lla ocasió Fraga m'havia acon­se­llat que defensés el meu punt de vista amb totes les seves con­seqüències. I, i tant que les va tenir!, el 2000, quan es con­fec­ci­o­na­ven les llis­tes per al Congrés. Va ser el meu adéu al par­tit i a la política, tot i rebre pro­pos­tes de for­ma­ci­ons cata­la­nis­tes.

Però una cosa és la rup­tura i una altra la decepció, tal com exposa Germà Bel en el seu lli­bre Ana­to­mia d'un desen­gany (Ed. Des­tino, 2013). Amb la rein­cidència en el Pla Hidrològic Naci­o­nal, amb nefas­tos efec­tes per al delta de l'Ebre i els seus ter­ri­to­ris, arribà la meva defi­ni­tiva des­a­vi­nença i el meu pene­di­ment. Sóc dels que man­te­nen els seus prin­ci­pis i lle­ial­tats fins al final, men­tre la situ­ació sigui rao­na­ble. Quan els fets modi­fi­quen la substància dels prin­ci­pis o dels pro­gra­mes, allò ètica­ment digne és la reti­rada. Els motius són clars: a) El PP s'ha trans­for­mat en una pla­ta­forma de poder i en ins­tru­ment per acon­se­guir aquest poder, lluny dels seus prin­ci­pis i la coherència amb els seus postu­lats fun­da­ci­o­nals. b) Durant la pre­sidència de Rajoy des de novem­bre de 2011 s'ha mar­gi­nat la majo­ria dels líders de referència del PP i tots els que pogues­sin com­pe­tir pel lide­ratge, sota el pre­text de contínues reno­va­ci­ons i “refun­da­ci­ons”, que casu­al­ment mai afec­ten els antics nàufrags d'UCD o els seus acòlits. c) Els pro­ce­di­ments uti­lit­zats en el con­trol i la superació de la gravíssima crisi que des de 2008 afecta l'eco­no­mia i la soci­e­tat del país han supo­sat un enorme dete­ri­o­ra­ment de les clas­ses mit­ja­nes, fins la seva pèrdua del poder adqui­si­tiu i l'exa­ge­rat incre­ment de la pressió fis­cal. Pre­ci­sa­ment Fraga va impo­sar des dels ini­cis el doble objec­tiu d'un trac­ta­ment pre­fe­ren­cial de les clas­ses popu­lars i una pre­di­lecció per la con­so­li­dació de les clas­ses mit­ja­nes a Espa­nya.

d) Cata­lu­nya va ser sem­pre la meva bata­lla, i Fraga va aten­dre hàbil­ment les meves pro­pos­tes, que es van ini­ciar en el govern de 1976, quan coman­dava el pro­jecte de la Tran­sició, amb una idea que encara avui alguns rei­vin­di­quen: la Man­co­mu­ni­tat de Prat de la Riba. El que, a poc a poc, dona­ria lloc al con­sens cons­ti­tu­ci­o­nal i a les auto­no­mies dis­se­nya­des pels cons­ti­tu­ents. Durant diver­sos lus­tres va haver-hi ponts entre Cata­lu­nya i Espa­nya, fins a la majo­ria abso­luta d'Aznar en el 2000. Ales­ho­res es va fer miques tot intent de com­prensió mútua, retor­nant el cas­te­lla­nisme amb tot el que després ha vin­gut a suc­ceir. e) Tren­cats els ponts, després de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal el 2011 sobre l'Esta­tut de Cata­lu­nya, que jo vaig votar favo­ra­ble­ment “per raons de mal menor”, tal com vaig expres­sar a La Razón (i vaig rebre una feli­ci­tació manus­crita del mateix Fraga: “Enho­ra­bona pel mal menor”). Amb Rajoy al poder, aquesta incom­prensió, o mala entesa, del tema català, pro­ba­ble­ment plan­te­jat fora de temps, va fer que el meu desen­gany pel tan­cre­disme del cap del govern davant la gra­ve­tat del repte i la seva ino­perància pel com­promís nego­ci­a­dor, dei­xant que s'ins­tal·lés uni­la­te­ral­ment el dis­curs únic a Cata­lu­nya, em portés al des­encís i la des­es­pe­rança de tro­bar una via de solució nego­ci­ada. f) Final­ment, la gota que va fer ves­sar el got ha estat la ino­por­tu­ni­tat amb què es trac­ten els interes­sos dels cata­lans, la majo­ria legítims, com el dret a la terra pròpia i el seu eco­sis­tema cul­tu­ral i econòmic al delta de l'Ebre, o l'ús de la pròpia llen­gua en els pro­ces­sos edu­ca­tius que mal­des­tra­ment ha admi­nis­trat el Sr. Wert, m'han conduït a aquest punt final de 30 anys de coo­pe­ració amb la història i la tra­dició del PP.

Edu­cat al Delta de l'Ebre (el Perelló i Tor­tosa) fins als 21 anys, no em puc desen­ten­dre del lli­gam amb la terra, la qual estimo i de la qual em sento molt orgullós. Una altra cosa seria una traïció. Per mi el dret a la terra és sagrat, amb tot el que això com­porta. No aten­dre'l suposa el divorci; i en això estic, veient el greu perill de per­vivència de les ter­res de l'Ebre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia