No és veritat

Quan es van lliu­rar els Pre­mis de la Crítica de la revista Serra d'Or, el pare Josep Mas­sot, direc­tor de la revista i autor de nom­bro­sos lli­bres d'història, de filo­lo­gia, de religió i de cul­tura popu­lar, va des­criure un pano­rama “de boi­res i núvols” de la llen­gua i la cul­tura. Em sap greu con­tra­dir un gran savi que, pel seu pres­tigi i el seu com­promís amb la llen­gua, va rebre el Premi d'Honor de les Lle­tres Cata­la­nes. Però una cosa és esti­mar la llen­gua cata­lana i una altra és fer alar­misme perquè sí. El pare Mas­sot va dir: “Ens negui­te­gen les agres­si­ons cons­tants al català per part d'orga­nis­mes esta­tals i per part del mateix minis­teri de Madrid que hau­ria de vet­llar per totes les llengües i no només per la que, per un dret de con­questa ini­ciat al segle XVIII i refer­mat durant el segle XX, es con­si­dera len­gua común”. Va denun­ciar l'epi­sodi “esperpèntic” del lapao, “la cam­pa­nya del PP balear per tren­car la uni­tat de l'estàndard” i “les mani­o­bres ina­ca­ba­bles dels bla­ve­ros valen­ci­ans, que ara fins i tot vol­drien supri­mir o domes­ti­car una Acadèmia que no ha ser­vit per a con­sa­grar la supo­sada inde­pendència de la llen­gua valen­ci­ana”.

Pare Mas­sot, ara fa un mes que el senyor Mari­ano Rajoy va dir categòrica­ment a les Corts: “No és veri­tat que a Cata­lu­nya patei­xin una opressió insu­por­ta­ble. No és veri­tat que es per­se­gueixi la llen­gua cata­lana. No és veri­tat que es posin entre­bancs al desen­vo­lu­pa­ment econòmic ni que es tor­pe­dini el seu benes­tar.” El senyor Rajoy va ser llar­ga­ment aplau­dit i l'endemà molts dia­ris el feli­ci­ta­ven per haver demos­trat que ni Cata­lu­nya ni el català estan dis­cri­mi­nats. Per tant, pare Mas­sot, de qui­nes agres­si­ons parla? Vostè creu que un pre­si­dent del govern s'atre­vi­ria a men­tir davant dels repre­sen­tants del poble? No n'hi ha prou amb l'explícit, rei­te­rat i cla­ri­fi­ca­dor “no és veri­tat”? Què més vol, pare Mas­sot? De què es queixa?