Opinió

Avui és festa

Gossos

El meu amic diu que vol llegir ‘Mi perra Tulip' de seguida

Vint anys més tard Ulis­ses va retor­nar a Ítaca. L'únic que el va reconèixer va ser el seu gos, Argos, ara ja vell, malalt i ple puces. Vet aquí el relat fun­da­ci­o­nal sobre les lle­ial­tats emo­ti­ves entre homes i gos­sos. Li ho comento a un amic en estat de xoc: se li ha mort la gossa. Ell, un llui­ta­dor bre­gat en totes les bata­lles –per­so­nals, polítiques, soci­als–, acos­tu­mat a nave­gar amb el cor en mare­gassa..., està deso­lat per la mort d'una gossa. En part li ve de família. Ho recorda amar­ga­ment: “Quan vaig mar­xar de casa els pares van pin­tar la meva habi­tació l'endemà, però quan se'ls va morir el gos van estar de dol una set­mana.” Provo de donar-li con­sol, que són coses que pas­sen. Li parlo de J.R. Acker­ley, l'autor d'un lli­bre extra­or­di­nari: Mi perra Tulip (Ana­grama). Acker­ley era fill del “rei de la banana”, un empre­sari de vida dis­so­luta a l'Angla­terra de prin­ci­pis del segle pas­sat que, abans de morir, li havia dei­xat una nota sege­llada infor­mant-lo que durant vint anys havia tin­gut una família “en paral·lel” amb tres filles, per si les volia conèixer... El noi Acker­ley havia des­co­bert la seva homo­se­xu­a­li­tat com­ba­tent en la Pri­mera Guerra Mun­dial. Amb els amics solien fer broma sobre els ser­veis que els havien pres­tat l'exèrcit, la marina i el cos de poli­cia. L'homo­se­xu­a­li­tat a Angla­terra, però, no era broma (fins al 1967 et podia cos­tar cadena perpètua) i Acker­ley es va pas­sar la vida bus­cant infruc­tu­o­sa­ment el que ell en deia “l'amic ideal”. Al final el va tro­bar: un pas­tor ale­many que va bate­jar amb un nom en clau, Que­eny (‘rei­neta'), que és el nom real de la Tulip que apa­reix al lli­bre que el va fer famós. La relació que hi des­criu amb tota mena de detalls va durar setze anys i el to del lli­bre remet d'alguna manera a la Lolita de Nabokov. El dia que va morir Que­eny –el gos que li havia donat esta­bi­li­tat emo­ci­o­nal– va ser per a Acker­ley “el dia més trist” de la seva vida. Amb ulls humits, el meu amic diu que vol lle­gir el lli­bre d'Acker­ley de seguida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia