Castells

Pep Guar­di­ola era a Berlín diu­menge per donar suport a la ini­ci­a­tiva Cata­lans want to vote. Quan un equip de fut­bol va ser el cen­tre del món, del Barça en van pren­dre exem­ple des de les esco­les de nego­cis fins a la política, expli­cant quin era aquest secret sobre el qual es pre­gun­tava tot­hom. I ens vam omplir la boca dels valors que trans­me­tia aquell equip. I vam fer san­ta­ment, perquè l'esport en gene­ral i el Barça en par­ti­cu­lar són una gran fàbrica de metàfores. Però, si hem de ser encara més jus­tos, 200 anys abans havia nas­cut una pràctica a Valls que el 16 de novem­bre del 2010 esde­vin­dria patri­moni cul­tu­ral imma­te­rial de la huma­ni­tat, i que s'havia avançat als valors del Pep Team. Són aquests cas­tells que aquest cap de set­mana han anat a expli­car al món que els cata­lans volem votar i que han gua­nyat l'Oscar a la millor foto­gra­fia, amb una plas­ti­ci­tat mai vista a Lon­dres, París, Berlín, Roma, Lis­boa, Gine­bra, Brus­sel·les i Bar­ce­lona. Esforç, equi­li­bri, excel·lència, força, tècnica, coo­pe­ració, soli­da­ri­tat. Com aquell equip. També per la no-dis­cri­mi­nació en l'ori­gen. I afe­gint la no-dis­cri­mi­nació per l'edat o el sexe. El valor de tenir valors. Juguem sota un prin­cipi que no té final. El fut­bol et torna tot el que li dónes. Ho recor­deu? El Barça ho ha obli­dat. I ha cai­gut. Rafa Nadal ho manté. I ha gua­nyat 9 Roland Gar­ros. No sé si cal una religió laica, una religió de la huma­ni­tat o de l'home, com han teo­rit­zat Auguste Comte o Rabin­dra­nath Tagore. Però si volem cons­truir un país nou, els valors dels cas­tells ens ser­vei­xen com a exem­ple. També per la passió i l'emoció que gene­ren. Perquè sovint fem un gran esforç per raci­o­na­lit­zar l'actual procés polític. I en política cal aquesta raó. Però qui menys­prea la il·lusió ho fa només per interès polític. Perquè no hi ha pro­jecte naci­o­nal sense emo­ci­ons i sen­ti­ments, ni sense con­que­rir el cor i les ments dels ciu­ta­dans.