Per l'escaire

El mun­dial de fut­bol que comença demà al Bra­sil arrenca com el de Sud-àfrica i el d'Ale­ma­nya, amb polèmiques i crítiques. I ho fa amb una soci­e­tat res­sen­tida i revol­tada amb tota la família mun­di­a­lista, una soci­e­tat que pre­ci­sa­ment és fut­bo­lera perquè ho porta a la sang. És pot­ser per això que s'explica aquest rebuig fron­tal que han mani­fes­tat els bra­si­lers en els últims mesos. Per ells el fut­bol és una festa i la cele­bració del mun­dial els ha supo­sat viure una tragèdia. Pa per avui i gana per demà. S'ha esfu­mat el mira­cle –miratge– econòmic que havia fet pos­si­ble el pre­si­dent Lula da Silva. Mun­dial i Jocs havien de ser­vir per dina­mit­zar l'eco­no­mia d'un país al qual ja es con­si­de­rava un dels emer­gents però estan ser­vint per crear més desi­gual­tats. Uns esde­ve­ni­ments que pel que es veu ser­vi­ran per con­dem­nar els seus habi­tants a pagar una fac­tura de des­pe­ses desor­bi­ta­des que va en detri­ment d'infra­es­truc­tu­res que pot­ser els farien més falta però que no hi ha diners per fer. Perquè el que hem sen­tit dir a l'escrip­tor Paulo Coelho és el mateix que havia denun­ciat ara fa qua­tre anys amb motiu del mun­dial de Sud-àfricà l'actriu Char­lize The­ron: “No puc estar en un estadi sabent el que passa a fora.” I a fora passa la vida amb penes i tre­balls, i patint les des­vi­a­ci­ons pres­su­postàries del govern per aca­bar de cons­truir les ins­tal·laci­ons mun­di­a­lis­tes, que sem­pre són faraòniques, espec­ta­cu­lars i, per tant, caríssi­mes. I també, com sem­pre, la reta­llada recau –ens fan creure que ine­vi­ta­ble­ment– en els matei­xos sec­tors: sani­tat i edu­cació. No ho entenc. Ja és gros que exfut­bo­lis­tes com ara Ronaldo o Romário, ara dipu­tat soci­a­lista, siguin unes de les veus més crítiques amb la cele­bració d'un mun­dial al seu país ja abans que el Bra­sil fos l'esco­llit. Els del jogo bonito con­tra els que fan joc brut per sor­tir-hi gua­nyant. Mal­grat tot, amb els diners que s'arri­ben a moure en un mun­dial, quan l'àrbi­tre xiuli i corri la pilota tots ens obli­da­rem de tot i ens hau­ran fet un altre gol per l'escaire.