No ens quedarà ni París

Ha durat dotze anys. Res no dura per sem­pre, però des d'aquell pri­mer vol, pel pont de la Puríssima de 2002, ens havíem mala­cos­tu­mat. Pri­mer va ser Frank­furt, després Milà, després Lon­dres, i en poc temps teníem Europa als peus –Espa­nya i Por­tu­gal inclo­ses–. Ara els vols penin­su­lars ja no hi són: s'han aca­bat les esca­pa­des a Porto o a Gra­nada. De des­ti­na­ci­ons inte­ri­ors només que­den les Bale­ars. De fet, no ens que­darà ni París, perquè emble­mes com la capi­tal fran­cesa o Lon­dres cau­ran pas­sat l'estiu. Si ara que aca­bem de pre­pa­rar vacan­ces no n'hem aga­fat consciència, n'aga­fa­rem a la tar­dor.

Ho hem dis­si­mu­lat molt de temps però ho sabíem –o havíem de saber-ho–, i ara no podem pas dir que ens aga­fen des­pre­vin­guts. A Girona, Rya­nair no era una com­pa­nyia de baix preu sinó una com­pa­nyia sub­ven­ci­o­nada. És cert que fa dotze anys l'aero­port era un paci­ent ago­nit­zant. Per això tots ens sentíem satis­fets de l'arri­bada d'algun turista entre els par­ti­ci­pants en comi­ats de sol­ter i de tenir Europa al puny. Arri­ba­ven diners i podíem viat­jar sense, o amb molt pocs. Sobre si l'apor­tació pública –en un àmbit de lliure com­petència– era opor­tuna i si la riquesa que ha gene­rat al llarg d'aquests anys la jus­ti­fica, sobre això no n'hem par­lat ni poc ni gaire. Des del prin­cipi vam acor­dar de forma tàcita que els trac­tes eren favo­ra­bles per a tot­hom, i que si havíem d'ater­rar enmig de bot­zi­na­des, pesar les male­tes una per una abans de mar­xar de casa o aguan­tar l'amenaça de volar drets o haver de pagar per fer pipí i a sobre posar-hi diners públics, no pas­sava res, perquè hi havia turis­tes i això que en diem retorn. La qüestió és que ara ja fa temps que Rya­nair opera des de Bar­ce­lona –on, com aquí, tan aviat anun­cia aug­ments de vols com amenaça de supri­mir-ne–. Fa temps que el nom­bre de viat­gers baixa: exac­ta­ment des de 2008. Fa temps que a París hi podem anar en tren, i que se supri­mei­xen rutes cap a Girona i des de Girona, i que no s'arriba ni de broma a les xifres de viat­gers pre­vis­tes i acor­da­des amb les ins­ti­tu­ci­ons.

Aquest estiu l'aero­port de Girona encara té 56 rutes, 47 de les quals són de Rya­nair i la resta, de tretze com­pa­nyies més (i hi ha, per tant, rutes dupli­ca­des), però la pre­visió és que a l'hivern en deixi només 14. És evi­dent que no s'ha de man­te­nir amb diners públics un negoci que no és ren­di­ble, però també que Rya­nair no era el nòvio sol·lícit que ima­ginàvem i que hem tin­gut dotze anys de coll. Si tenim tots els ous a la mateixa cis­te­lla és culpa nos­tra.