Opinió

Segona unitat socialista

La segona unitat socialista hauria de ser la resposta comuna de tots els socialistes. Caldrà que tant el PSC com tota la resta estiguem a l'altura

El PSC ha tocat fons. Els resul­tats de les elec­ci­ons euro­pees han estat inequívocs: l'atrin­xe­ra­ment en els muni­ci­pis metro­po­li­tans, supo­sa­da­ment “segurs”, a l'espera que passi la tam­bo­ri­nada, no tan sols per­ju­dica greu­ment el PSC a la resta del ter­ri­tori, sinó que també el per­ju­dica en aquests muni­ci­pis. Ha estat davant dels movi­ments interns gene­rats per aquesta evidència que Pere Navarro ha dimi­tit, obrint-se la impre­vista pos­si­bi­li­tat de Núria Par­lon i, tot seguit, la més pre­vi­si­ble de Miquel Iceta, gat vell i expert rellot­ger, que ja havia estat con­trin­cant de Pere Navarro i que va reti­rar-se en fallar-li els suports que s'espe­rava.

Entre­tant, els refor­ma­dors del PSC i la diàspora que havia res­tat pel camí s'han anat agru­pant en un movi­ment “pel redreçament de l'espai soci­a­lista”, enllà del PSC i obert a la pos­si­bi­li­tat que aquest aban­donés un dia el seu atrin­xe­ra­ment i s'afegís a aquest objec­tiu, recu­pe­rant-se així la pro­ver­bial ampli­tud del soci­a­lisme català i, amb ella, la seva capa­ci­tat ver­te­bra­dora d'una nova majo­ria social i política d'esquerra al govern de Cata­lu­nya. Aquest va ser el sen­tit de l'assem­blea cele­brada a Sants el 21 de març pas­sat. L'asso­ci­ació d'alcal­des i regi­dors del movi­ment “pel redreçament”, reu­nida a Girona, pre­nia fa poc el nom de Movi­ment Cata­lu­nya.

No cal dir que les nove­tats de can PSC hi han inci­dit de ple. Més encara quan Miquel Iceta ha aixe­cat la ban­dera de la cen­tra­li­tat per­duda, s'ha pro­nun­ciat en favor de la llei de con­sul­tes i ha expli­ci­tat la volun­tat d'obrir un procés de retro­ba­ment i també d'actu­a­lit­zació d'unes bases com­par­ti­des, amb un calen­dari precís: un any a comp­tar des d'ara. Som davant d'una impres­cin­di­ble segona uni­tat soci­a­lista? Aquesta hau­ria de pas­sar pel PSC, per la diàspora soci­a­lista i per la sin­to­nia amb les joves gene­ra­ci­ons que volen, a més de pro­tes­tar, rege­ne­rar la democràcia i trans­for­mar les coses.

Entre els “crítics”, la reacció ha estat entre escèptica i expec­tant: “què diuen ara?” o “són parau­les, cal espe­rar els fets”. En el fons, hi ha el temor de creure-s'ho massa per no engan­xar-s'hi els dits i les mal­me­ses espe­ran­ces. Es tracta de soci­a­lis­tes, se'n sen­ten i desit­gen massa que sigui veri­tat.

Altres, en canvi, uns pocs, han fet una estra­nya reacció: han radi­ca­lit­zat posi­ci­ons, com si els moles­tes­sin les nove­tats. Hi ha pot­ser algun designi no con­fes­sat? O és només una molèstia esto­ma­cal? Pre­ci­sa­ment ara els vessa la copa? És que “con­tra Navarro” vivien millor? Sap greu el cas incom­pren­si­ble d'Avan­cem, així com el d'algu­nes indi­vi­du­a­li­tats sem­pre al seu aire, ara amb la sob­tada i solitària dèria de “crear un par­tit”. L'objec­tiu comú fins ara mateix no era aquest, sinó la cre­ació d'un movi­ment “dins-fora”, és a dir, amb els refor­ma­dors de dins del PSC i la diàspora soci­a­lista de fora. Cal res­pec­tar aquesta volun­tat col·lec­tiva que s'està for­jant des de fa temps i que va pren­dre cos a Sants.

No podem per­dre de vista que la cruïlla en què es troba Cata­lu­nya ve deter­mi­nada per uns objec­tius naci­o­nals inex­cu­sa­bles i també per unes deter­mi­na­des tàcti­ques par­ti­dis­tes que no tenen gens a veure amb els pri­mers. I que, entre aques­tes, hi ha un designi poderós d'aca­bar amb el PSC, amb el d'ara i amb el que un dia puguem recom­po­sar. La segona uni­tat soci­a­lista hau­ria de ser la res­posta comuna de tots els soci­a­lis­tes. Caldrà que tant el PSC com tota la resta esti­guem a l'altura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia