Opinió

Viure sense tu

‘Sonunucell'

Mentre la lluna d'agost fa el ple busquem el rearmament moral que reclama Mas

Hi ha motius per a l'espe­rança. El futur només pot ser millor. No sabem si el futur imme­diat o el d'aquí a deu anys, però forçosa­ment millor. Enmig d'un estiu escrui­xi­dor de guer­res i de virus, amb la mort donant feina als déus de totes les cre­en­ces, els cata­lans relle­gim el Jo con­fesso de Pujol traduït a tan­tes llengües gai­rebé com el del Cabré, però més ben dotat econòmica­ment, i ens pre­gun­tem on deu ser el moca­dor de la tau­leta de nit de l'expre­si­dent, aquell que tenia ús de recor­da­tori. Ens ho pre­gun­tem enmig de fragàncies d'afer-sun, espècies per ani­mar els gintònics, i arros­sos i fideus. Des de la platja, la mun­ta­nya o els avi­ons. Men­tre la lluna d'agost fa el ple bus­quem el rear­ma­ment moral, la for­ta­lesa psi­cològica que reclama el pre­si­dent Mas. Per tor­nar a fer via l'11 de setem­bre i sense com­ple­xos. Per­so­nal­ment, i no sóc l'únic, ja fa dies que he tro­bat un mètode directe, vital i des­a­com­ple­xat. El mètode Oques Gras­ses, que con­ta­gia l'ener­gia posi­tiva que per­dem en cada roba­tori de cable de coure, o en cada balança fis­cal publi­cada. Aquesta joveníssima for­mació musi­cal que mos­tra una antiquíssima savi­esa en cada cançó té l'antídot. El metall dels vents, per­cussió, teclats, i la gui­tarra i veu cri­dada de Josep Mon­tero esca­ne­gen el nos­tre sen­tit de l'humor, sen­ti­ments i amors. Abraçats a l'impre­vist. Del cul, al cor i a la pet­xina. Perquè tal com can­ten “fent les coses sense pen­sar, podem arri­bar a fer coses que mai hauríem pen­sat”. Amb el Sexy, cançó de l'estiu d'un país nor­mal, al cos­tat de la cuca viu de Pepet i Mari­eta. Els Oques juguen i riuen amb les parau­les, l'aigua m'eixuga les idees, si les pomes són agres busca't un altre pomer, i les seves tona­des fan de la Cata­lu­nya-Jamaica la terra som­ni­ada on dema­nen que no s'aca­bin els prin­ci­pis. Pot­ser amb els Oques serem a temps de sal­var la pro­fe­cia de Fran­cesc Pujols, i quan anem pel món, pel fet de ser cata­lans, ho tin­drem tot pagat. Però tots, no només un. Sonu­nu­cell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia