Universals

L'any 1979 Joan Miró deia: “Quan un artista parla des d'un país com el nos­tre, cru­el­ment mar­gi­nat per una història adversa, cal que faci sen­tir la seva veu al món, per afir­mar, con­tra totes les ignoràncies, tots els malen­te­sos i totes les males fes, que Cata­lu­nya exis­teix, que és ori­gi­nal i és viva.” L'actor Pere Arqui­llué reci­tava aques­tes parau­les dime­cres durant l'acte ins­ti­tu­ci­o­nal de la Diada. Just després que el pre­si­dent Mas, la pre­si­denta del Par­la­ment i l'alcalde de Bar­ce­lona retes­sin honors als morts del 1714, al Fos­sar de les More­res. Men­tres­tant al museu Alber­tina de Viena s'enlles­tien els pre­pa­ra­tius d'una magna expo­sició, Miró: de la terra al cel. A Soraya Saénz de San­ta­maría, la vice­pre­si­denta del govern espa­nyol que, amb el pre­si­dent austríac Heinz Fisc­her, va inau­gu­rar la mos­tra durant la Diada, li va fal­tar temps per dir que Miró “és espa­nyol, és català, però també és de tots aquells que s'han acos­tat a la seva obra”. Una expo­sició a la Viena de l'arxi­duc, la que va aco­llir l'exili aus­tri­a­cista, la que encara con­serva docu­men­tació que per­met als his­to­ri­a­dors aca­bar de saber com va anar aque­lla des­feta, que té els gra­vats que els Bor­bons van voler fer des­a­parèixer. Soraya i els seus no van patir aquell setge, ni el de l'ambai­xa­dor austríac, perquè no els devia fer por que un acte cul­tu­ral, en aques­tes dates, pogués tenir una lec­tura política.

Uni­ver­sal, artista uni­ver­sal que és patri­moni de tots, diuen, i per tant ja
no deu tenir ori­gen, ni dic­tat, ni cau­ses. L'Aidez l'Espagne de Miró no devia tenir com­promís. De tant uni­ver­sal, tenim la Masia de Mont-roig, on esti­ue­java de petit, aban­do­nada entre dis­pu­tes fami­li­ars, dels des­cen­dents que s'ator­guen saber què pen­sa­ria avui. De tant de patri­moni, el seu estudi mor a tocar d'una auto­via, espe­rant que el minis­teri o con­se­lle­ria de Cul­tura d'un Estat que ens
ser­veixi el salvi de la ignomínia.