El poder de les banderes

Fa una vin­tena d'anys, en una mani­fes­tació vaig veure un noi que cre­mava una ban­dera. De sobte un home que s'ho mirava encu­ri­o­sit va sal­tar d'on era espe­ro­nat per un res­sort invi­si­ble i li va començar a cla­var cops de puny amb ira. Sem­pre m'he pre­gun­tat per què hi ha per­so­nes capa­ces de matar, o morir, per una ban­dera –un objecte que des del punt de vista pura­ment físic només és una fibra tei­xida i tenyida amb uns pig­ments que reflec­tei­xen deter­mi­na­des lon­gi­tuds d'ona de la llum–. No sóc tan ingenu: psi­cològica­ment, en la ban­dera con­cen­trem les vir­tuts que ens atribuïm com a nació, si és la nos­tra, o els greu­ges que atribuïm als altres, si és d'un poble amb el qual tenim un litigi. Tan­ma­teix, només amb aquest efecte psi­cològic que trans­me­tem cul­tu­ral­ment, costa enten­dre tanta passió i unes reac­ci­ons tan extre­mes. Cal que hi hagi un subs­trat més pro­fund que ho faci­liti. Un tre­ball que s'acaba de publi­car a Beha­vi­o­ral Neu­ros­ci­ence ha tro­bat la res­posta en una neu­ro­hor­mona, l'oxi­to­cina. Ara que hem ini­ciat la tran­sició naci­o­nal, penso que val la pena saber com pot reac­ci­o­nar el nos­tre cer­vell.

L'oxi­to­cina rea­litza múlti­ples fun­ci­ons. Les més cone­gu­des són faci­li­tar el part i ini­ciar la pro­ducció de llet, però no és una hor­mona exclu­si­va­ment feme­nina; ambdós sexes en fabri­quem. En aquest sen­tit, el seu paper en el cer­vell està asso­ciat als lli­gams afec­tius i la pro­tecció dels fills, al reco­nei­xe­ment social i a l'esta­bli­ment de grups i rela­ci­ons de con­fiança. Diver­sos tre­balls científics publi­cats aquests dar­rers anys han demos­trat que també està impli­cada en la gene­ració d'una regla de doble moral, que fa que con­fiem molt més en els mem­bres del nos­tre grup que en els dels altres, que hi coo­pe­rem i els afa­vo­rim molt més. A més, també pro­mou, com des­criu un tre­ball publi­cat l'any pas­sat, “la defensa agres­siva cap a per­so­nes d'altres grups amb els quals hi hagi qual­se­vol mena de com­petència, i pro­pi­cia la manca de coo­pe­ració amb elles”. També es rela­ci­ona amb l'empa­tia, però a nivells de pro­ducció nor­mals es mani­festa de manera majo­ritària amb els indi­vi­dus del propi grup. Tota una bomba de rellot­ge­ria emo­ci­o­nal dins el nos­tre cer­vell, que con­di­ci­ona les nos­tres res­pos­tes en funció de múlti­ples vari­a­bles exter­nes.

En el tre­ball que esmen­tava es va ana­lit­zar quins fac­tors iden­ti­ta­ris des­vet­llen més el sen­ti­ment d'unió i pro­tecció cap a la pròpia nació, i a través de quins meca­nis­mes neu­rals. Se'n van valo­rar diver­sos, entre els quals dife­rents mani­fes­ta­ci­ons cul­tu­rals, monu­ments, la pro­pensió a adqui­rir pro­duc­tes pro­pis, aspec­tes gas­tronòmics i, també, les ban­de­res. El resul­tat fou clar: les ban­de­res són els únics trets iden­ti­ta­ris dels ana­lit­zats que esti­mu­len aquest sen­ti­ment d'unió i pro­tecció, i ho fan pre­ci­sa­ment a través de les fun­ci­ons soci­als i gru­pals de l'oxi­to­cina.

No pre­tenc extra­po­lar dades científiques a situ­a­ci­ons polítiques con­cre­tes de manera par­ti­dista –la sub­jec­ti­vi­tat ho faria com­ple­ta­ment ina­de­quat–, però aquesta relació entre ban­de­res, naci­ons, oxi­to­cina, doble moral i defensa agres­siva ens hau­ria de fer pen­sar, a tots. D'una banda, per no dei­xar-nos arros­se­gar, amb inde­pendència de quina sigui la ban­dera que con­si­de­rem nos­tra, però sobre­tot per no per­me­tre que la demagògia mani­puli els altra­ment lícits sen­ti­ments iden­ti­ta­ris i els pola­ritzi en excés, com deter­mi­nats polítics fan massa sovint, atès que aquesta mani­pu­lació dels fac­tors externs és la que marca la diferència entre les reac­ci­ons impul­si­ves i les medi­ta­des. L'oxi­to­cina no fa bro­mes, ni tam­poc avisa.