Opinió

La columna

Prou caganers

Perdem el nord de les tradicions. Fem veure que les mantenim, però les desfigurem de tal manera que les convertim en eines d'aculturació

Quan arriba aquesta època de l'any es dóna als caga­ners un pro­ta­go­nisme des­me­su­rat. Que si la nove­tat és tal figura, que si algú s'ha sen­tit ofès –un fet molt cele­brat–, que si el caga­ner és un ambai­xa­dor de la cul­tura cata­lana... Sem­pre el mateix. Exces­siu. El lloc d'aquesta figura és un racó del pes­se­bre, un ama­ga­tall que con­tra­pun­teja l'esce­ni­fi­cació reli­gi­osa i l'encant naïf de les figu­re­tes amb una acció impròpia, intem­pes­tiva, des­pla­ent. Però, ara que la des­sa­cra­lit­zació, la des­mi­ti­fi­cació i la trans­gressió són d'obli­gat com­pli­ment per a qual­se­vol cul­tura que es vul­gui dir con­tem­porània, el caga­ner ha esde­vin­gut un rei il·legítim de la festa.

Fa unes dècades, el caga­ner va sor­tir de l'armari dels tabús amb la força d'una rei­vin­di­cació. Antropòlegs, folk­lo­ris­tes, his­to­ri­a­dors han expli­cat abas­ta­ment les coin­cidències amb figu­res simi­lars d'altres cul­tu­res i el lli­gam del caga­ner amb una veta satírica, blas­fema i esca­tològica dels cata­lans. Molt bé, però no cal entro­nit­zar-lo. Posats a rei­vin­di­car tra­di­ci­ons irre­ve­rents, podem recor­dar que, dins de les dis­bau­xes pròpies dels dies de Nadal que dona­ven pro­ta­go­nisme a bojos i a bèsties dins de les esglésies, hi havia les lli­ber­tats d'orgue, que con­sis­tien a bar­re­jar la música sacra amb caçons popu­lars de tota mena. Per inter­net es pot escol­tar la pres­ti­gi­osa orga­nista Mont­ser­rat Tor­rent tocant el Jo te l'encendré.

Per­dem el nord de les tra­di­ci­ons. Fem veure que les man­te­nim, però les des­fi­gu­rem de tal manera que les des­ar­re­lem i les con­ver­tim en eines d'acul­tu­ració. Aca­tem la dic­ta­dura comer­cial, ens mou l'afany de noto­ri­e­tat, ten­dim a tri­vi­a­lit­zar-ho tot i a con­ver­tir-ho en pallas­sada. Li ha tocat el rebre al pobre caga­ner, que no en té cap culpa, però ja podem can­tar les absol­tes al capellà amb parai­gua, la filosa, el caçador, la buga­dera i l'anun­ci­ata, subs­tituïts al pes­se­bre per un Messi i un Bob Esponja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia