Ritmes

Els calen­da­ris d'advent (una tra­dició anglo­sa­xona més que va arre­lant aquí) obren les seves fines­tre­tes a car­rera feta, i les figu­res de xoco­lata es fonen en dos segons. Bé vaga que tin­guin forma de pilota de fut­bol, de tri­neu o de màquina de tren. El ram­pell infan­til vol fer sal­tar els dies impul­sat per la lle­po­lia. Aquest mes de cartró que ens vol mar­car el pas del temps amb els dies encu­nyats, enso­pega de tant en tant.

Joan Bar­ril ens ha dei­xat. Ens ha dei­xat sense fer soroll. En un adéu de ritme pau­sat i serè, amb cançons i ver­sos i llo­an­ces d'amics i esti­mats. Amb el mateix ritme que ell donava a la seva manera de fer ràdio. El veig, per bé que la conei­xença sigui pura­ment de coin­cidència pro­fes­si­o­nal aquests dar­rers anys a Cata­lu­nya Ràdio. El veig som­riure, i retinc aquesta mirada i aquesta veu. I amb aquesta imatge penso en els rit­mes vitals tan necessària­ment dife­rents que tenim cadascú. Encara que la durada de dies, hores i mesos sigui la mateixa per a tots els humans. Aquesta con­venció que és en mans de rellot­gers i d'aquells que dibui­xen les dife­rents cares i grui­xos de la lluna en un calen­dari, ens ser­veix per a tots, però no tots l'apro­fi­tem de la mateixa manera. Tenim clar que l'experiència de la vida és de difícil trans­ferència. Hi ha un seguit de vivències, des del dol, fins a tenir un fill, un amor, una malal­tia o tan­tes altres que no s'apre­nen des d'un manual. Mal­grat que hi ha un gruix de mate­rial de suport publi­cat que mira d'ofe­rir la llum de la nit. L'experiència dels altres ens pot acom­pa­nyar però no subs­ti­tuir la nos­tra. Mon­taigne deia que tenia un dic­ci­o­nari “com­ple­ta­ment per­so­nal: passo el temps quan és dolent i des­a­gra­da­ble; quan és bo, no el vull pas­sar, el torno a tas­tar, m'hi aturo”. I això mirem de fer la resta de mor­tals. Per bé que a vega­des quan el temps és bo també podem fer el con­trari, acce­le­rar-lo, con­su­mir-lo a glo­pa­des. Fent com la cana­lla que no té atu­ra­dor i que és capaç de devo­rar dies i xoco­lata, i pre­ci­pi­tar l'advent.