Llull viu

Per al savi mallorquí Ramon Llull no pas­sen els anys. Tot i que va viure del 1232 al 1315, és un refe­rent ben actual. Les seves idees sobre ètica, en con­cret, tenen un fort accent de justícia i soli­da­ri­tat soci­als. Lle­gir-les avui és un antídot per a com­ba­tre els estralls que en les consciències rec­tes cau­sen polítics i finan­cers que ens acla­pa­ren amb les seves dosis colos­sals de cobdícia, supèrbia, arrogància, insolència, men­tida, hipo­cre­sia i cinisme. L'obra de Llull con­vida a fer l'ull viu –en el sen­tit d'avi­var l'ente­ni­ment– per con­ju­rar el desori irri­tant d'una soci­e­tat en crisi, domi­nada per pode­ro­sos i medi­o­cres sense escrúpols. Només per aquest motiu és encer­tat que a Mallorca i a Cata­lu­nya hi hagi mol­tes per­so­nes i ins­ti­tu­ci­ons dis­po­sa­des a com­me­mo­rar enguany el 700è ani­ver­sari de la mort del filòsof, científic, peda­gog i comu­ni­ca­dor que pro­jectà al món les poten­ci­a­li­tats d'una cata­la­ni­tat culta i oberta. Convé tor­nar Ramon Llull a l'actu­a­li­tat a propòsit d'aquesta efemèride. És actual per una gran­desa intel·lec­tual que a les dar­re­ries de l'edat mit­jana li per­me­tia apor­tar solu­ci­ons a pro­ble­mes que avui encara estan per resol­dre. El Llull actu­a­lit­zat hau­ria de jugar amb un avan­tatge que no tenia a l'època del seu pas per la terra. Fa set segles els ins­tru­ments per difon­dre pen­sa­ment i ciència eren min­sos. Eren molt pocs els qui podien rebre les lliçons de Llull. Fou el més uni­ver­sal dels nos­tres autors clàssics. Però només arri­bava a cer­cles d'estu­di­o­sos que, si bé influïen, eren molt mino­ri­ta­ris. Els actu­als mit­jans de comu­ni­cació, sobre­tot les xar­xes soci­als, poten­ci­a­rien ara la seva fama i li dona­rien un abast social molt més ampli. D'això es tracta quan pro­mo­vem que conei­xe­ments, recer­ques i con­sells de Ramon Llull s'expo­sin a públics de tota mena amb motiu del setè cen­te­nari. No ho tenim fàcil, però. La migra­desa de recur­sos econòmics des­ti­nats a una cul­tura esca­nyada per l'espe­cu­lació desen­fre­nada ens fa témer que les ini­ci­a­ti­ves de com­me­mo­ració no esta­ran a l'altura de la mag­ni­tud del savi de llen­gua cata­lana més admi­rat arreu i durant més segles.