La publicitat via ‘e-mail'

Cada matí, quan obro el cor­reu de l'ordi­na­dor, m'haig de fer un fart d'esbor­rar mis­sat­ges publi­ci­ta­ris. I no dos o tres, sinó una llista que no s'acaba mai, i en diver­sos idi­o­mes. Per què rebo anun­cis, pro­pos­tes i sug­ge­ri­ments que m'arri­ben, per exem­ple, de llocs tan llu­nyans com el Bra­sil? I ben diver­si­fi­cats, a més, perquè van des de cita­ci­ons judi­ci­als fins a pro­me­ses de din­heiro e pros­pe­ri­dade o com esde­ve­nir mul­ti­mi­li­o­nari emu­lant els jueus nord-ame­ri­cans, un terç dels quals ho són. Per cert, el tema de les cita­ci­ons judi­ci­als té la seva gràcia, perquè ja n'he rebut dues, una, del Bra­sil, i una altra, dels EUA, exac­ta­ment de San José de Califòrnia. En cadas­cuna d'elles se'm citava perquè em pre­sentés davant un tri­bu­nal tal dia a tal hora, i se'm deia que, si no ho feia, hau­ria d'ate­nir-me a les ine­vi­ta­bles con­seqüències jurídiques. Per saber més detalls de l'assumpte, havia de cli­car un deter­mi­nat phis­hing. Compte! Els informàtics d'aquesta casa ens han adver­tit del perill que com­porta acce­dir-hi, perquè s'obri­ria la porta a un tipus de virus que es pot fer l'amo de l'ordi­na­dor.

Un altre model de mis­satge, menys perillós que els esmen­tats reque­ri­ments judi­ci­als, és el dels ende­vi­nai­res del futur, com ara el d'una potente vidente espi­ri­tista o el de Miranda la Gitana. I també el dels que et fan pro­po­si­ci­ons des­ho­nes­tes, gene­ral­ment sig­nats per dames madu­ras cali­en­tes o per una gen­til ita­li­ana que et pre­gunta si ti pia­ce­rebbe fare l'amore tutta la notte. També hi ha anun­cis menys sug­ge­ri­dors, com els que t'ofe­rei­xen tòners d'impres­sora, ordi­na­dors, con­trac­tes telefònics, viat­ges a països exòtics, automòbils, préstecs imme­di­ats, etcètera, etcètera. Sigui com sigui, la publi­ci­tat via cor­reu electrònic resulta, pel que sem­bla, per­ma­nent, per­sis­tent i ine­vi­ta­ble. El més curiós del cas és que els ordi­na­dors d'aquest diari tenen ins­tal·lada una car­peta específica per a la cor­res­pondència con­si­de­rada spam, i a la qual només van a parar qua­tre o cinc cor­reus brossa, i a vega­des, sense que se sàpiga ben bé per què, també cor­res­pondència nor­mal.

La publi­ci­tat ja no es limita només a ven­dre'ns coses des de la premsa gràfica, la tele­visió, la ràdio, les tan­ques a la via pública, les bústies o el telèfon (les tru­ca­des, que pesa­des i ino­por­tu­nes, a vega­des!), sinó que se'ns fica al moll de l'os via e-mail. Paciència!