Pesats

Les difi­cul­tats per treure's de sobre un pesat pro­vo­quen des­con­sol a l'ànima. I de pesats n'hi ha molts. La insu­por­ta­ble pesa­desa del xer­raire insuls i rei­te­ra­tiu ens deixa aba­tuts i sense defen­ses. Txèkhov, el nar­ra­dor que amb més sub­ti­lesa va explo­rar les oscil·laci­ons anímiques pro­vo­ca­des per les peti­tes per­ple­xi­tats que patim de manera per­sis­tent i rutinària, va pro­jec­tar sobre els car­re­go­sos la seva prosa pre­cisa. A Història d'un artista, el nar­ra­dor insi­nua que viu mor­ti­fi­cat per Bye­loku­rov, l'home que l'ha aco­llit a la seva finca a canvi, sem­bla, de sot­me­tre'l a inter­mi­na­bles dis­qui­si­ci­ons sobre... el pes­si­misme. El nar­ra­dor de Txèkhov –l'artista– es revenja del seu mece­nes fent aquesta con­fessió al lec­tor: “La visió de milers de quilòmetres d'estepa deso­lada, cre­mada, monòtona, no des­mo­ra­litza tant com estar asse­gut davant d'un xer­raire i no tenir ni idea de quan deci­dirà dei­xar-te en pau.” Exac­ta­ment. Fa poc vaig lle­gir un repor­tatge periodístic on es deta­lla­ven una sèrie de tècni­ques per esca­po­lir-se –com ho fa en Messi dels defen­ses– d' inter­lo­cu­tors espe­ci­al­ment pesats. Es veu que hi ha psicòlegs i això que ara en diuen coachs que aju­den la bona gent a defen­sar-se dels asset­ja­dors tex­tu­als. I això em va recor­dar un estra­ta­gema de Syd­ney Smith, un pre­di­ca­dor que vivia a Edim­burg a prin­ci­pis del XIX. En aquell temps, cor­ria per la capi­tal esco­cesa un pesat de con­versa mono­temàtica: el Pol Nord. Podia començar tan al sud com calgués, però si t'engan­xava la cosa aca­bava sem­pre al Pol Nord. Un dia, el tur­men­ta­dor va acor­ra­lar un amic de Syd­ney en un car­rer estret però aquest li va plan­tar cara i li va etzi­bar un “A pren­dre pel sac el Pol Nord!” El pesat va tar­dar poc a pre­sen­tar les seves quei­xes al reve­rend Smith: “Aquest seu amic és un poca­ver­go­nya sense cap res­pecte pel Pol Nord!” El pre­di­ca­dor el va tran­quil·lit­zar: “No en faci cas, home de Déu. El meu amic no res­pecta res. No s'ho creurà, però pensi que l'altre dia el vaig enxam­par par­lant gro­lle­ra­ment de l'Equa­dor!”