Credibilitat a les xarxes

Aquests dies de cam­pa­nya en les muni­ci­pals del 2015 hem vis­cut com bullien les xar­xes soci­als de publi­ca­ci­ons i comen­ta­ris en el gran mer­cat elec­to­ral. I també hem vis­cut o patit els greu­ges o des­qua­li­fi­ca­ci­ons a per­so­nes, grups, enti­tats o par­tits per treure'n el màxim rèdit. Que tin­guin un efecte o no en el guany o la pèrdua de vots dependrà del grau de cre­di­bi­li­tat de cer­tes decla­ra­ci­ons segons qui ho diu i com ho diu.

La reacció de la ciu­ta­da­nia és creure d'entrada allò que es publica, mal­grat que no sigui una font fia­ble. Això no vol dir que sigui men­tida, sim­ple­ment vol dir que no té els con­trols estàndards reco­ne­guts per qua­li­fi­car-la de fia­ble.

L'accés ins­tan­tani a les xar­xes ens per­met, doncs, publi­car qual­se­vol cosa, des de les més per­so­nals i d'una certa bana­li­tat (ara sopo, ara ballo, ara vaig al tea­tre...) fins a les més públi­ques (par­la­ments de can­di­dats en unes elec­ci­ons, actes orga­nit­zats per enti­tats o empre­ses, etc.). I és pre­ci­sa­ment aquesta imme­di­a­tesa en la publi­cació la que com­porta avan­tat­ges i incon­ve­ni­ents a l'hora de jut­jar si una infor­mació és creïble o no.

En els grups de face­book hi ha debats molt afer­ris­sats en els quals, de vega­des, es diu el nom del porc. ¿Tot s'hi val? Mal­grat que hi ha un mode­ra­dor, els comen­ta­ris vore­gen de vega­des l'insult. Massa sovint es des­qua­li­fica, es desa­cre­dita... Massa sovint sal­tem de la crítica objec­tiva al ter­reny més per­so­nal amb l'objec­tiu de dei­xar fora de cir­cu­lació una per­sona que es pre­senta per a un par­tit deter­mi­nat o el defensa.

Sem­bla evi­dent que les infor­ma­ci­ons poc fona­men­ta­des que cir­cu­len per les xar­xes no són gaire creïbles. ¿Però com les per­cep l'usu­ari? La cre­di­bi­li­tat o no dependrà del grau d'exigència dels lec­tors, de si són prou crítics o no, és a dir, de si la infor­mació que reben la con­tras­ta­ran o no amb diver­ses fonts, cosa bas­tant difícil d'acon­se­guir perquè en gene­ral no fil­trem les publi­ca­ci­ons, sim­ple­ment ens les empas­sem com si fos men­jar ràpid.

I ales­ho­res si ens cre­iem una nota no con­tras­tada, ¿ten­dim a redi­fon­dre-la a través dels nos­tres cer­cles d'amis­tat? I si es va este­nent com una taca d'oli, ¿aque­lla infor­mació ja ningú es plan­teja que s'hagi de con­tras­tar i és del tot creïble?

Face­book fa temps que ha inclòs una opció perquè els mem­bres de la xarxa social puguin mar­car les publi­ca­ci­ons com a fal­ses. Els hoax o infor­ma­ci­ons fal­ses solen ser enllaços amb títols que són direc­ta­ment men­tida o bus­quen enga­nyar-te perquè hi cli­quis. De tant en tant supo­sa­des notícies fal­ses espe­ci­al­ment escan­da­lo­ses s'escam­pen com la pólvora per la xarxa i alguns mit­jans de comu­ni­cació fins i tot cauen en la trampa, donant-los cre­di­bi­li­tat i fent-se'n ressò. La xarxa social pretén fre­nar-ne la dis­tri­bució.

Mal­grat tot, de vega­des no veri­fi­quem prou la infor­mació. El neguit per la imme­di­a­tesa, la pre­ca­ri­e­tat de les redac­ci­ons i la mer­can­ti­lit­zació de la infor­mació poden ser algu­nes de les cau­ses de la manca de cre­di­bi­li­tat d'algu­nes fonts tant per­so­nals com d'alguna agència de notícies.

Ara que ja hem superat la res­saca dels bons o mals resul­tats elec­to­rals, és hora de fer balanç sobre el grau de cre­di­bi­li­tat que tenen o no els can­di­dats, un grau que dependrà sobre­tot de la feina feta, però també de la capa­ci­tat a l'hora de finançar una cam­pa­nya de gamma alta pro­ce­dent de crèdits ban­ca­ris o de recur­sos pro­pis. ¿Hi ha cap par­tit que s'hi senti iden­ti­fi­cat?