Charlie

Fa dies del gest, però la imatge del príncep Car­les fent una encai­xada amb l'exmi­li­tant ter­ro­rista irlandès Gerry Adams que­darà per a la història. L'hereu de la corona –tècni­ca­ment un jubi­lat– sem­bla con­dem­nat a no poder exer­cir mai la feina per a la qual se l'ha pro­gra­mat tota la vida. La reina deu ser –amb tota pro­ba­bi­li­tat– eterna i no sem­bla gens engres­cada amb la figura del fill gran, el vidu de la prin­cesa Diana. El príncep, però, ara que està, per fi, ben casat, està aga­fant volada. Tot va pas­sar en un idíl·lic poblet de pes­ca­dors, Mullagh­more, a la costa oest d'Irlanda. Fou allà on el tiet del príncep, Lord Mount­bat­ten, un heroi de guerra i l'últim vir­rei de l'Índia, va ser assas­si­nat quan una bomba de l'IRA li va explo­tar a la barca de pesca. Amb ell, van morir el seu nét i un noiet del poble que l'acom­pa­nya­ven. Car­les, que lla­vors tenia 29 anys, aca­bava de per­dre el fami­liar que més s'esti­mava i admi­rava. Aquell dia va escriure al seu diari que no sabia si podria per­do­nar mai els assas­sins d'un home que havia sobre­vis­cut a dues guer­res mun­di­als. El moment va arri­bar l'altre dia, 36 anys més tard, quan en la visita ofi­cial al lloc dels fets va afron­tar Gerry Adams –molt pro­ba­ble­ment el diri­gent de l'IRA que va auto­rit­zar l'atemp­tat– i li va fer una llarga encai­xada (13 segons!) mirant-lo als ulls. Aquell gest ha fet créixer la figura del príncep que no por­tarà mai corona a nivell polític, però també emo­ci­o­nal i per­so­nal. Si el sofert lec­tor es pren la molèstia de bus­car la foto hi tro­barà un detall que trenca la retòrica de les imat­ges de cerimònies for­mals. Al cen­tre de la foto hi apa­reix una tassa de te blanca que el príncep aguanta amb l'esquerra i amb una habi­li­tat només a l'abast d'un aristòcrata anglès. El símbol per excel·lència de la cul­tura anglesa, la tassa de te, hi opera com el tes­ti­moni mut de la per­sistència de la vida menuda davant les majúscu­les de les ins­ti­tu­ci­ons i dels ismes que uns i altres ens tirem pel cap arros­se­gats pels cor­rents de la història.