Tsipras nazi

Rius de cata­lans han que­dat ben con­vençuts que això de la inde­pendència és una “aven­tura sense propòsit” gràcies a la carta de Felipe González en què com­para Cata­lu­nya amb Albània –esta­ria bé que publiqués aquesta mateixa carta als dia­ris alba­ne­sos–, iguala Artur Mas amb Ale­xis Tsi­pras, el procés amb Hit­ler i Mus­so­lini, i ens il·lumina amb altres refle­xi­ons pon­de­ra­des d'esta­dista visi­o­nari. I tot això en una sola carta! Si Mas és Tsi­pras i el procés català és Hit­ler, el
referèndum grec era nazi.

Es veu que hem d'estar satis­fets del reco­nei­xe­ment de la diver­si­tat dins l'Estat espa­nyol –el mateix que no ens per­met par­lar en català al Congrés–. Es veu que tenim la cons­trucció de l'auto­go­vern més com­pleta –salu­ta­ci­ons als mem­bres del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal!–. Ens parla de fet dife­ren­cial, com si els eufe­mis­mes vetusts, els argots anacrònics i obso­lets, ens hagues­sin de per­su­a­dir de que­dar-nos on som. González es diri­geix als cata­lans del pas­sat.

Més: Mas “enga­nya els inde­pen­den­tis­tes”, perquè ja se sap que són xaiets gre­ga­ris sense cri­teri propi i és el pre­si­dent qui els empeny a sor­tir al car­rer. Davant la difi­cul­tat de com­pren­dre res del que passa a Cata­lu­nya, Madrid sem­pre ha tin­gut la neces­si­tat de foca­lit­zar el pro­blema en una sola per­sona. Ahir, Carod-Rovira; avui, Mas.

Pot­ser el més greu és que s'inventi veus de “rebuig als que no tenen pedigrí català”. Si estem obrint el país perquè vin­guin refu­gi­ats siri­ans!

González es dedica a enu­me­rar les con­seqüències de la des­con­nexió, inclosa “la dimensió ibe­ro­a­me­ri­cana”. Que ho pre­gunti al Par­la­ment uru­guaià, o a Mujica, o a tots els pobles sud-ame­ri­cans des­con­nec­tats defi­ni­ti­va­ment d'Espa­nya. Si aquí anem des­con­nec­tant, a Madrid no s'han arri­bat a con­nec­tar mai amb Cata­lu­nya. Al cap del car­rer, se li ha de pre­gun­tar a Felipe González una sola cosa: accep­ta­ria reconèixer Cata­lu­nya com a nació en la Cons­ti­tució espa­nyola? Dues vega­des esmenta en la carta el terme “estat nació” i més enllà encara diu “govern de la nació”. L'expre­si­dent espa­nyol té una sola res­posta, un argu­ment majúscul: “LA LEY”. Podria haver titu­lat la carta: “A los cata­la­nes: LA LEY” i ens hauríem estal­viat lle­gir-la.