Opinió

Un sofà a la riba

El barber

Des de la rutina de la província, assisteixes a l'espectacle de l'univers que gira

Una de les pit­jors mal­ves­tats per a un home adult acos­tu­mat a la rutina i a la regu­la­ri­tat de les coses sen­zi­lles és que el seu bar­ber de capçalera es jubili. Si no és dels que assis­tei­xen a sofis­ti­ca­des ses­si­ons de cosmètica, si només desitja, en la vida, tro­bar un lloc ama­ble on li tallin els cabells i li donin con­versa no massa trans­cen­dent ni massa supèrflua, lla­vors l'home adult acos­tu­mat a la rutina té un pro­blema greu. Aquest és el cas de cen­te­nars de cli­ents del senyor Joan Vilà, un tipus pecu­liar que ha exer­cit de bar­ber al llarg de quasi cin­quanta anys i que aquest estiu ha tan­cat la porta d'un esta­bli­ment per on han pas­sat, segons la seva pròpia con­fessió, advo­cats, bis­bes (tres!), mes­tres, empre­sa­ris, tre­ba­lla­dors i atu­rats, escrip­tors, fut­bo­lis­tes, i gent de molt diver­ses ocu­pa­ci­ons. Joan Vilà era bar­ber (és bar­ber: una pro­fessió que s'exer­ceix com un sacer­doci, infon caràcter) i també fa de pes­ca­dor, en el seu temps lliure, i és un repu­tat ballarí, de tal manera que és cone­gut com El Bar­bero Bai­longo, el nom amb el qual ha bate­jat una penya fut­bolística que fa els pos­si­bles, pre­gant a les Altu­res, perquè el Girona pugi d'un cop a pri­mera.

L'adéu –que no ho deu ser tant, perquè es posa a dis­po­sició de la ciu­ta­da­nia per al que faci falta: des de clas­ses de tango fins a con­sells pri­vats sobre l'estètica capil·lar– ha estat envol­tat d'un humor que carac­te­ritza la seva manera de ser. Ha pen­jat un car­tell a la bar­be­ria on esmenta els grans esde­ve­ni­ments que ha vis­cut el negoci en aquests anys, des de la Pri­ma­vera de Praga fins a la cai­guda del mur de Berlín, pas­sant pel Maig francès i l'arri­bada de l'home a la Lluna. No exa­gera. De fet, amb un bar­ber al cos­tat, ets pro­ta­go­nista del món que t'envolta. Des de la rutina de la província, assis­tei­xes a l'espec­ta­cle de l'uni­vers que gira. Pot­ser ni tan sols ho sap, però ell –ni massa trans­cen­dent ni massa super­flu– ho fa pos­si­ble durant uns minuts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia