Opinió

Alcohol i impostos

Res a objectar a un consum moderat de begudes alcohòliques, sense oblidar el plaer que proporcionen i alguns dels seus beneficis per a la salut

Es con­su­mei­xen begu­des alcohòliques pràcti­ca­ment arreu del món, i, per con­ti­nents, Europa és el pri­mer. Els interes­sos econòmics entorn de la seva pro­ducció i con­sum són impor­tants i res­pec­ta­bles, però ho són encara més, òbvi­a­ment, les rela­ci­ons entre alco­hol i salut, objecte de pre­o­cu­pació i debat cons­tants en els àmbits sani­tari, social i per­so­nal. Per això sem­pre hi ha notícies sobre aques­tes begu­des. A finals d'agost, el Phar­ma­ceu­ti­cal Jour­nal ha publi­cat un arti­cle d'Alek­san­dra Kacz­ma­rek en què cri­tica la política de la Unió Euro­pea sobre els pro­ble­mes que cau­sen. L'autora, que per­tany a l'Euro­care, una xarxa d'orga­nit­za­ci­ons no gover­na­men­tals que tre­ba­llen en la pre­venció i reducció dels per­ju­di­cis rela­ci­o­nats amb l'alco­hol en l'àmbit euro­peu, pro­posa que s'adop­tin mesu­res legals més efi­ca­ces en l'eti­que­tatge i en les res­tric­ci­ons de la publi­ci­tat de les begu­des alcohòliques, i que s'incre­men­tin els impos­tos que les gra­ven.

Pel que fa als impos­tos, s'acaba de fer públic un estudi de l'Ins­ti­tute of Eco­no­mic Affairs (IEA) que pro­posa exac­ta­ment el con­trari. Aquest orga­nisme del Regne Unit, creat per gent del món dels nego­cis, té per objec­tius pro­moure l'eco­no­mia de lliure mer­cat, la des­re­gu­lació i pri­va­tit­zació de les acti­vi­tats econòmiques i la bai­xada d'impos­tos. Un dels seus ins­pi­ra­dors va ser l'eco­no­mista Fri­e­drich Hayek, cone­gut entu­si­asta del libe­ra­lisme econòmic. No cal dir que l'IEA va ser molt influ­ent durant el thatc­he­risme. La tesi fona­men­tal de l'estudi és que, al Regne Unit, els ingres­sos fis­cals pro­ce­dents de gra­var l'alco­hol són molt supe­ri­ors als cos­tos que pro­voca a l'erari públic.

Segons aquest think tank (“dipòsit de pen­sa­ment o conei­xe­ments”), que és com els que saben anglès desig­nen els orga­nis­mes que ana­lit­zen i difo­nen idees amb objec­tius deter­mi­nats, els defen­sors de la salut pública exa­ge­ren quan diuen que les des­pe­ses oca­si­o­na­des pel con­sum d'alco­hol al Regne Unit pugen a 20.000 mili­ons de lliu­res anu­als. L'IEA creu que són tan sols 3.900 mili­ons, i com que els ingres­sos anu­als per impos­tos sobre l'alco­hol en són 10.400, els beve­dors sub­ven­ci­o­nen cada any amb uns 6.500 mili­ons els no beve­dors. Opina, a més, que no totes les des­pe­ses per aquest motiu han de recaure sobre l'admi­nis­tració pública. Per l'IEA el govern, és a dir els con­tri­bu­ents, només ha d'assu­mir les cor­res­po­nents als delic­tes que hi estan rela­ci­o­nats (poli­cia i sis­tema judi­cial), a l'assistència sanitària (urgències i ingres­sos hos­pi­ta­la­ris) i als paga­ments d'ajuts soci­als als que no poden tre­ba­llar per mala salut men­tal o física degu­des a l'alco­ho­lisme. Els altres cos­tos finan­cers i emo­ci­o­nals deri­vats, com la bai­xada de pro­duc­ti­vi­tat o els pro­ble­mes per­so­nals, con­si­dera que han de ser assu­mits per les empre­ses o les per­so­nes. Entén, per exem­ple, que les pèrdues econòmiques degu­des a la delinqüència, com els danys a la pro­pi­e­tat, han de recaure en els indi­vi­dus, que a vega­des són els matei­xos beve­dors, i no en el govern. La con­clusió és que si es reduïssin a la mei­tat els impos­tos sobre l'alco­hol, el govern del Regne Unit encara rebria més del que ha de gas­tar en solu­ci­o­nar els pro­ble­mes que causa, i els beve­dors britànics dei­xa­rien de pagar el 40% d'aquests impos­tos de tota la Unió Euro­pea. Si em per­me­teu l'esque­ma­tisme, això és capi­ta­lisme del dur i la resta són històries.

Heus ací dues mane­res d'abor­dar el pro­blema, sobre les quals la soci­e­tat ha de triar. Res a objec­tar a un con­sum mode­rat de begu­des alcohòliques, sense obli­dar el plaer que pro­por­ci­o­nen i alguns dels seus bene­fi­cis per a la salut, que també es poden obte­nir per altres vies, però no són necessàries per a una bona ali­men­tació, sinó com­ple­mentàries. Sem­bla més adi­ent, per tant, posar més impos­tos a l'alco­hol que a la ver­dura o la fruita, per exem­ple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia