Opinió

S'ha acabat el carnaval

El lideratge que han d'exercir aquells qui han de negociar diàriament com interpretar l'Evangeli no es pot basar en la imposició

Si alguna carac­terística ha tin­gut aquesta cam­pa­nya elec­to­ral del 27-S, ha estat que han sor­tit totes les for­ces de l'Estat a defen­sar la uni­tat d'Espa­nya, sigui amb la bilis, amb les ame­na­ces i el dis­curs de la por –que Rajoy va posar en evidència en una única entre­vista, a Onda Cero– o apel·lant final­ment a la divi­ni­tat. Els ter­cios de Flan­des en acció, l'exem­pli­fi­cació de l'Espa­nya visigòtica en estat pur. De fet, vam aca­bar la set­mana pas­sada amb la notícia que el car­de­nal arque­bisbe de València, Anto­nio Cañiza­res, dema­nava als fidels resar per “Espa­nya i la seva uni­tat” i con­vo­cava una vigília per diven­dres pas­sat a la tarda. Cañiza­res, que ha for­mat part de la guàrdia pre­to­ri­ana de Rouco Varela, repre­senta encara l'encar­nació d'aque­lla Espa­nya naci­o­nal-catòlica que jut­java immo­ral tot el que anava en con­tra de la “seva” cos­mo­visió.

L'arque­bisbe repre­senta la ‘caspa', una manera d'enten­dre la religió, orto­doxa, que està als antípodes d'aquells qui han fet cam­pa­nya, en un moment o altre, a favor de for­ma­ci­ons, ja no només inde­pen­den­tis­tes, sinó defen­so­res del dret a deci­dir. Amb més o menys for­tuna, recor­dem les apa­ri­ci­ons de les ger­ma­nes Teresa For­ca­des i Lucía Caram o, en l'última cam­pa­nya, el com­promís del pare Manel. Són repre­sen­tants de l'Església de base, allu­nyats de l'aliança entre “el canó i la creu” –para­fra­se­jant For­ca­des– que repre­senta l'ortodòxia de la Con­ferència Epis­co­pal. Cañiza­res és el fari­seu, els altres estan al cos­tat dels publi­cans.

Sor­ti­des de to com les de Cañiza­res només s'expli­quen per la falta de cul­tura democràtica que viu l'Estat. Per anys de supèrbia, quan les auto­ri­tats eclesiàsti­ques ana­ven de bra­cet amb les civils; per anys en què l'Església espa­nyola va poder defi­nir i impo­sar el que era l'statu quo. No s'escau gens amb el nou tarannà de l'Església del papa Fran­cesc, el qual ha visi­tat Cuba i Was­hing­ton per par­ti­ci­par en el des­gel entre els dos estats i ser influ­ent en la con­fi­gu­ració del nou pano­rama geo­polític del Carib. El papa que afron­tarà un sínode de la família (del 4 al 25 d'octu­bre) deci­siu per fer pro­gres­sar els postu­lats de l'Església en relació amb temes tan tabús com el matri­moni homo­se­xual o el divorci. Espe­rem! En defi­ni­tiva, i com m'expli­cava un amic amb bons con­tac­tes entre la cúria vati­cana, aquell reco­ne­gut afi­ci­o­nat al San Lorenzo que de tant en tant se'l veu fent cua en un self-ser­vice per dema­nar un cafè, o que en el moment de ser entro­nit­zat va dir-li a qui li arre­glava la ves­ti­menta: “S'ha aca­bat el car­na­val!” Una expressió molt encer­tada si, com sem­bla, repre­senta aban­do­nar en un calaix la mitra i el bàcul per començar a cami­nar al cos­tat dels cris­ti­ans de base.

En la seva visita als Estats Units, els sec­tors més con­ser­va­dors han tit­llat el pontífex de “comu­nista” o “anti­papa”. Però, a diferència de deter­mi­nats arque­bis­bes, i tal com recull ACI Prensa, ell és qui reco­neix “seguir l'Església” i no pas “fer que l'Església em segueix a mi” quan els peri­o­dis­tes que l'acom­pa­nya­ven d'Europa a Cuba li van pre­gun­tar a l'avió per què s'havia apro­xi­mat tant als movi­ments soci­als i popu­lars. L'amal­gama de sen­si­bi­li­tats que hi ha en el si de l'Església de Roma, més o menys pro­gres­sis­tes o con­ser­va­do­res, fa abso­lu­ta­ment com­plex mar­car un únic full de ruta. Però, sem­bla evi­dent que el lide­ratge que han d'exer­cir aquells qui han de nego­ciar diària­ment com inter­pre­tar l'Evan­geli no es pot basar en la impo­sició, sinó a escol­tar les deman­des de la soci­e­tat i usar l'Evan­geli per donar res­pos­tes cohe­rents a totes elles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia