Misteris del bosc

Els bos­cos fan la mudança ritual de la tar­dor i con­vi­den a bus­car bolets. Tu t'hi apun­tes i amb espe­rit espor­tiu t'apar­tes dels camins i dels cor­ri­ols, t'endin­ses en la boscúria, fure­te­ges entre les mates, te les heus amb les bar­dis­ses que t'obs­tru­ei­xen el pas com fil­fer­ra­des d'un camp de con­cen­tració. Avan­ces amb difi­cul­tat, amb els ulls cla­vats al sota­bosc, sot­jant la fulla­raca amb ulls de per­di­guer. De sobte la teva porfídia té premi, mig ocult entre les soques dels matolls i col­gat de brossa, hi ha un ori­nal, una gibre­lleta de les anti­gues, de ferro esmal­tat. Què hi fa un ori­nal al mig del bosc? Qui el va dur fins allà? Quan? Per què? He de forçar molt la ima­gi­nació per tro­bar hipòtesis plau­si­bles. Ana­ven a collir bolets amb un bací anti­ga­ment? Era un hàbit fami­liar endur-se un ori­nal al bosc per si de cas en tenien neces­si­tat els nens o la sogra, que és molt senyora? I si és la prova d'un crim esfereïdor? Matar la muller o el marit a cops de gibre­lleta i llançar l'arma homi­cida al lloc més espès del bosc sem­bla propi d'un drama rural de Cate­rina Albert o d'aques­tes novel·les sue­ques ple­nes de per­so­nat­ges tèrbols. El fet que el bací estigués ama­gat en un indret gai­rebé inac­ces­si­ble sug­ge­reix que la peça hau­ria de ser exa­mi­nada per la poli­cia científica. I si és un objecte per­dut? Pot­ser sí, però no encaixa amb els objec­tes per­duts que es tro­ben al bosc, com ara enva­sos buits, res­tes de roba i de saba­tes, plàstics i car­tut­xos d'esco­peta. Qui sap si la des­co­berta és el pre­ludi de tro­ba­lles majors. Con­ver­tir els bos­cos en abo­ca­dors obre mol­tes expec­ta­ti­ves i jo no des­carto empren­dre una explo­ració sis­temàtica del bosc, a veure si enso­pego una tau­leta de nit o un can­te­rano o una calai­xera d'estil Chip­pen­dale. Ja em dis­pen­sa­ran si no sóc més explícit, però el secret de bole­taire no em per­met reve­lar l'indret de l'ori­nal.