Opinió

Ens atabalen massa?

Els estudis científics, i més en temes alimentaris, s'han de presentar de manera rigorosa, clara, sense simplificacions però amb els deguts matisos

La publi­cació i àmplia difusió de l'informe divul­gat per l'OMS (Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut) sobre els even­tu­als efec­tes can­cerígens de les carns ver­me­lles i de les carns pro­ces­sa­des, al qual ja em vaig refe­rir fa uns dies, segueix por­tant cua.

Una fe exces­siva en les contínues i sovint con­tra­dictòries afir­ma­ci­ons dels científics podria crear una angoixa segura, molt pit­jor que les pos­si­bles con­seqüències de la ingestió de certs ali­ments. ¿Vol dir, tot ple­gat, que ha arri­bat el moment que hau­rem de “triar” la malal­tia que ens estan con­di­ci­o­nant? Jo sem­pre he cre­gut que tots aquests savis tenen raó. Però abso­lu­ta­ment tots, encara que diguin les coses més opo­sa­des. I tenen raó, pre­ci­sa­ment, perquè es con­tra­di­uen els uns als altres, de la mateixa manera que les coses es con­tra­di­uen: és segur que la llet, la mata­fa­luga o la mel van bé per això i mala­ment per allò. I com que no men­jar res –que és el que entre tots ells ens pro­po­sen– és impos­si­ble, em sem­bla que el més pru­dent és men­jar una miqueta de tot... Així no ens pene­di­rem, d'aquí a dos anys, d'haver pres­cin­dit d'un ali­ment que ales­ho­res ens diran que és indis­pen­sa­ble.

Fins aquí, només sÓc l'autor de les tres pri­me­res rat­lles intro­ductòries. El paràgraf següent repro­du­eix, en part, l'arti­cle Que no ens ata­ba­lin massa, que va publi­car Josep M, Espinàs, a l'Avui, el 10 d'octu­bre de 1979. “Només” fa 36 anys, i estàvem igual que ara. L'allau d'infor­ma­ci­ons sobre els efec­tes dels ali­ments i de les for­mes d'ali­men­tació és cons­tant i no és gens fàcil des­triar el gra de la palla. El que cons­tata i pro­posa aquest savi escrip­tor era adi­ent lla­vors i ho segueix essent avui.

És evi­dent que els resul­tats dels estu­dis i recer­ques dels científics, i més en temes com els ali­men­ta­ris, que tenen impacte social i interès per a la salut de la població, no es poden que­dar en els estric­tes límits dels experts i les seves publi­ca­ci­ons espe­ci­a­lit­za­des, però la difusió al públic en gene­ral, que con­su­meix ali­ments però no sol ser entès en nutrició i ciència dels ali­ments, s'ha de ges­ti­o­nar i pre­sen­tar de manera rigo­rosa, clara, sense sim­pli­fi­ca­ci­ons però amb els deguts mati­sos. En el cas de l'OMS i les carns, com en molts altres, no ha estat prou així.

La prova que la mateixa OMS és cons­ci­ent que no s'hi ha lluït, la tenim amb la recent notícia que està pre­pa­rant un altre grup de tre­ball que exa­mi­narà les con­seqüències del con­sum de carn en el marc d'una dieta salu­da­ble, amb l'objec­tiu de reco­ma­nar a la població con­sums cor­rec­tes. Aques­tes són les dades que
real­ment comp­ten. Per això no va ser encer­tat difon­dre, amb titu­lars alar­mis­tes
i sim­plis­tes, un estudi del qual no hi ha cap motiu per dub­tar sobre la seva qua­li­tat científica, però que molts l'han inter­pre­tat més enllà del que real­ment deia,
i del qual encara es des­co­neix el con­tin­gut com­plet. Com titu­lava L'Econòmic de
l'1 de novem­bre, L'OMS la fa bona amb la carn.

La reacció del públic ha tin­gut, com a mínim, dos ves­sants. Un posi­tiu, ja que sem­bla que la majo­ria no ha variat el seu con­sum de carns i deri­vats, i fan bé si és mode­rat. L'altre és més nega­tiu, ja que molta gent, davant d'una allau de notícies no prou ben expli­ca­des o sense fona­ment, aca­ba­ran no fent cas de res. El gran pro­blema és saber comu­ni­car que tot no sem­pre és clar, que la ciència evo­lu­ci­ona, que no és per­fecta, que pot com­por­tar dub­tes, però que és la millor apro­xi­mació a la rea­li­tat. No hem de con­fon­dre aquesta evo­lució amb “modes” que no solen res­pon­dre a dades sol­vents sinó a per­cep­ci­ons emo­ci­o­nals, a la pseu­dociència o a la “xar­la­ta­ne­ria”, que solen tenir audiència a inter­net i a diver­sos lli­bres i publi­ca­ci­ons que no es regei­xen pel rigor de les dades real­ment fona­men­ta­des. El gran pro­blema és dis­tin­gir la veri­ta­ble qua­li­tat i intenció de les fonts d'infor­mació. Però tin­guem en compte que, mal­grat que sem­pre hi haurà pro­ble­mes, mai els nos­tres ali­ments han sigut tan segurs com ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia