Manifestacions

Es veu que hi ha un pro­ce­di­ment informàtic que per­met deter­mi­nar, amb un marge d'error poc sig­ni­fi­ca­tiu, el nom­bre d'assis­tents a una mani­fes­tació mul­ti­tu­dinària. És sabut que les xifres amb què es valo­ren aquest tipus d'esde­ve­ni­ments varien, i força, depe­nent de qui les mani­pula. De la de dis­sabte a Madrid, hi ha qui parla de més d'un milió de per­so­nes i qui diu que no en va arri­bar a aple­gar ni cent mil. Al marge dels sis­te­mes més o menys fia­bles amb què juguen uns i altres, a mi sem­pre m'ha cri­dat l'atenció la pro­funda diferència que separa les diver­ses comp­ta­bi­li­tats que se'n fan. «Segons els orga­nit­za­dors –lle­gim–, a l'acte hi van assis­tir ics mil.» «Segons la Guàrdia Urbana –recurs que sol emprar habi­tu­al­ment l'adver­sari–, només n'hi havia qua­tre-cents.» Accep­tem el prin­cipi que esti­pula que el nom­bre de mani­fes­tants deter­mina la importància o l'escàs valor d'allò que defen­sen o d'allò de què pro­tes­ten, i reac­ci­o­nem a favor o en con­tra seu a l'hora de jut­jar allò que els motiva. I és que dis­sabte, a més de la con­cor­re­guda mani­fes­tació a Madrid con­tra la llei de l'avor­ta­ment que el govern cen­tral vol fer apro­var, se'n va pro­duir una altra, de signe molt dife­rent, però també mul­ti­tu­dinària, a Sant Sebastià, en què es blas­mava l'empre­so­na­ment de des­ta­cats líders de l'esquerra abert­zale del País Basc. Lle­gir la crònica de cadas­cuna en segons quins dia­ris, era tan­ma­teix reve­la­dor. Un d'aquests dia­ris, d'inequívoca línia anti­so­ci­a­lista, dei­xava enten­dre que el PNB, pel fet d'assis­tir a la de Sant Sebastià, ja era còmplice d'ETA. I com que, a més, el PNB donarà suport al govern de Zapa­tero en el tema del pres­su­post gene­ral de l'Estat, ja es poden ima­gi­nar el tipus de rela­ci­ons que el rota­tiu en qüestió esta­blia. De la mateixa manera que un altre periòdic, aquest clara­ment favo­ra­ble al PSOE, insul­tava amb duresa els anti­a­vor­tis­tes, com si cla­mar a favor de la vida dels fetus fos una aber­ració fei­xista. Penso que en la valo­ració de cadas­cun dels casos hau­ria de pre­val­dre l'anàlisi intel·ligent, no la vis­ce­ra­li­tat par­ti­dista.