Abril

Ara que els espàrrecs ja són espi­gats val la pena alçar el cap de les mar­ge­res i mirar enlaire, al cel de pri­ma­vera. Ara és el moment de tro­bar guions tumul­tu­o­sos allà on tot era vacuïtat i mono­to­nia. Ara, allà dalt, hi ha història i drama i núvols esve­rats i pluja sob­tada i arcs de Sant Martí que anun­cien tre­ves efímeres. Durant un temps tin­drem, per fi, aquells cels a l'anglesa que viuen en agi­tació per­ma­nent tot l'any. Els angle­sos romàntics del XIX se'ls mira­ven com a esce­na­ris ide­als per entau­lar el diàleg neces­sari entre home i natura. Un dels pri­mers romàntics, el poeta Wordsworth, escriu com “un poeta entre els núvols” que segueix el movi­ment incert d'un núvol qual­se­vol com si fos un guia celes­tial que t'insi­nua el camí de la cre­a­ti­vi­tat i la ima­gi­nació. Avui, només en Molina i tota la resta, els meteoròlegs, són capaços de lle­gir els rit­mes vari­a­bles del cel amb la passió dels romàntics. Aquells poe­tes cer­ca­ven una comunió total amb els fenòmens climàtics. Arri­ba­ven exta­si­ats i xops com ànecs de pla­ents pas­se­ja­des sota la pluja. En dei­xen constància als die­ta­ris: “Hem fet una llarga cami­nada fins a But­ter­lip. Ha plo­gut tota l'estona, però ha estat una excursió molt agra­da­ble.” Els romàntics volien sen­tir la com­moció dels ele­ments des­fer­mats i cada tem­pesta era una festa, una invi­tació a la cre­a­ti­vi­tat. La jove Mary She­lley va escriure Frankens­tein, una de les històries més memo­ra­bles de la lite­ra­tura, en l'exci­tació d'una nit de llamps i trons amb l'atmos­fera car­re­gada d'espur­nes elèctri­ques com les que el doc­tor uti­litza per fer arran­car un cos inert i donar-li vida. El seu marit, l'abran­dat She­lley, escri­via ver­sos ani­mat per un “vent sal­vatge” que havia d'escam­par –com un profètic mis­sat­ger– els anhels de canvi per tots els racons de la terra. En fi, tam­poc cal dema­nar tant, però ara i aquí, quan l'espec­ta­cle dels homes a ras de terra segueix tan depri­ment, val la pena mirar enlaire, sen­tir el vent damunt la cara, i veure què explica el cel d'abril.